Coromines i solà

JOAN FERRER L'any 1990 vaig tenir el goig de conèixer Joan Solà. Va ser en unes circumstàncies molt singulars. Joan Coromines, que aleshores ja tenia 85 anys, em va convidar a treballar amb ell, al seu mític despatx del carrer Colom de Pineda de Mar. La feina era aclaparadora: les cèdules de la calaixera de Coromines, que contenien informació sobre tots els noms de lloc dels països de llengua catalana, que el gran savi havia anat aplegant pacientment al llarg de seixanta-cinc anys de recerques sobre la terra i en els llibres i documents, eren interminables. Allí hi havia feina, com solia dir Coromines, per a una altra generació. Coromines, que em sembla que sols s'havia trobat amb Solà en una altra ocasió, va voler fer un nou intent per provar si el famós professor de la Universitat de Barcelona volia col·laborar amb ell en la redacció de la seva darrera gran obra, l'Onomasticon Cataloniae. Vam anar a dinar a Collsacreu i en tornant Coromines ens va dedicar una sessió particular d'erudició a Solà i a mi. Jo vaig fer aquesta foto, que em penso que és l'única que es conserva d'aquests dos grans gegants de la llengua catalana junts.