La Real Academia de la Historia (RAH), la mateixa institució que acaba d'enverinar la ja de per si difícil convivència a l'Estat espanyol editant un Diccionario Biográfico Español on Franco és "autoritari però no totalitari", ja va encendre la pólvora mediàtica l'any 2000, en ple mandat de José María Aznar, fent públic un informe que qualificava de "problema per a Espanya" l'Estat de les Autonomies, a més d'afirmar que a les ikastoles basques es fomentava "el racisme", entre altres perles periodístiques.
La RAH va elaborar en aquella ocasió un informe sobre els llibres de text de l'ensenyament per denunciar les "tergiversacions" que, al seu parer, es produïen en l'ensenyament de la història. El president de la institució, Gonzalo Anes, va fer una presentació pública de l'informe sobre els llibres de text usats als centres d'ensenyament secundari de tot l'Estat per denunciar les nombroses "deficiències" i "tergiversacions" que es produïen en les comunitats històriques amb llengua pròpia, com Catalunya, Galícia i el País Basc, que "fraccionaven la història comuna d'Espanya en favor de la història regional". L'informe denunciava que la paraula "Espanya" tendia a desaparèixer en molts llibres de text d'història, o que Felip II era designat com a "Felip II de Castella". Segons l'informe, el currículum que dictava el Ministeri d'Educació era insuficient al costat de la part elaborada per les comunitats autònomes, sempre més detallada.
Diari de Girona es va fer ressò en aquella ocasió de la reacció del president de la Secció d'Història de l'Institut d'Estudis Catalans, Albert Balcells, segons el qual els experts catalans "no van ser en cap moment consultats" durant l'elaboració del polèmic informe de l'Academia espanyola.
D'altra banda, Diari de Girona va consultar, com es pot comprovar a l'hemeroteca, historiadors gironins com Josep Clara, Àngel Duarte, Anna Maria Garcia i Joaquim Maria Puigverd, els quals es van expressar en general en desacord amb els continguts de l'informe de la institució madrilenya. Jordi Canal va afirmar: "La crítica als punts més polítics i a la forma -és innegable que l'Acadèmia és un bastió de la història més tradicional i unitarista-, està amagant de manera interessada el fons del document: la història s'ensenya en les escoles i instituts poc i força malament".
Per la seva part, Jaume Sobrequés denunciava que la imposició d'un "centralisme històric" no obeïa únicament a la majoria absoluta del PP, ja que prestigiosos historiadors d'esquerres també imposen una visió "nacionalista espanyola".
