Un estudi de la Universitat de Girona ha avaluat el coneixement de català i castellà dels nens i nenes estrangers que arriben a Catalunya, i confirma que tarden, almenys, sis anys a tenir el mateix nivell en llengua que els alumnes natius. Els investigadors proposen un nou sistema, provat amb èxit en altres països, per impedir que l'idioma sigui una barrera per al desenvolupament acadèmic.

"En totes les etapes que hem estudiat en aquest i altres estudis previs -educació infantil, segon i sisè de primària- hi ha una distància significativa entre el coneixement de les llengües escolars (castellà i català) per part de l'alumnat natiu en comparació del dels estrangers" declara Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació i investigador de la Universitat de Girona, a portal de distribució de notícies cinetífiques www.agenciasinc.es.

Vila i el seu equip han avaluat el coneixement de català i castellà de 153 alumnes àrabs, 45 alumnes romanesos i 259 alumnes llatinoamericans de llengua espanyola de sisè curs de primària (11-12 anys) procedents de 52 escoles amb 72 aules de Catalunya. Tot l'alumnat estava escolaritzat a Catalunya des del parvulari o, si s'havia incorporat al llarg de l'ensenyament primari, tenia una escolarització prèvia regular en els seus països d'origen.

"Inicialment vam seleccionar 57 escoles d'un llistat proporcionat per la Generalitat dels 570 centres públics distribuïts per tot el territori de Catalunya i que escolaritzen més del 10% d'alumnat estranger. D'aquesta selecció, només 52 escoles escolaritzaven alumnes romanesos, llatinoamericans o àrabs. El 69% estaven situats en un entorn on predominava el castellà i el 31% en llocs on es parlava més català. Els investigadors van avaluar els nens a partir de proves sobre coneixements dels dos idiomes.

"La realitat sociolingüística de Catalunya fa d'aquest entorn un bon observatori per a l'estudi de l'adquisició de la llengua de l'escola de l'alumnat estranger ja que, a diferència d'altres països, no acostuma a coincidir la llengua escolar i la majoritària d'ús social", afirmen els investigadors.

Més dificultats per als àrabs

Segons els resultats, l'alumnat àrab és el que obté nivells més baixos en català i castellà, excepte en expressió oral en català en els entorns catalanitzats, on se situa entre els estudiants romanesos i llatins. Així mateix, les dades indiquen que els nens i nenes d'origen estranger tarden com a mínim sis anys a equiparar el coneixement de la llengua escolar als natius.

Als romanesos que vénen escolaritzats en la seva pròpia llengua i viuen en entorns catalanoparlants els costa entre sis i nou anys equiparar el seu coneixement. Els llatinoamericans tarden sis anys i els àrabs en acabar l'educació primària encara saben significativament menys castellà que els natius. Els resultats coincideixen amb els d'altres països. En qualsevol cas, els més ràpids són els que viuen en entorns sociolingüístics que coincideixen amb la llengua escolar i a més el seu idioma d'origen té característiques semblants al català i al castellà.

"Per superar aquest desfasament, cal entendre que no és un problema de reforç, sinó de modificació de la pràctica educativa. Per molt reforç que es faci, no trigaran menys, perquè el procés d'adquisició del llenguatge és el que és. El que cal entendre és que l'escola ha de promocionar fonamentalment coneixement acadèmic. Això significa que, independentment del fet que l'alumne sap de la llengua de l'escola, ha de tenir el mateix rendiment en matemàtiques, socials o naturals", subratlla Vila.

Per als experts, això implicaria modificacions importants de la pràctica educativa perquè l'adquisició del coneixement acadèmic no depengui de les habilitats lingüístiques. Altres països com Canadà, EUA o Austràlia ja segueixen mètodes amb els quals l'idioma no interfereix en el coneixement acadèmic.

"Realment és el que ha fet sempre l'educació bilingüe, és a dir, escolaritzar l'alumnat en una llengua diferent a la seva parteix de la idea que el problema no és la llengua, sinó el coneixement acadèmic. Imaginem que a Catalunya la immersió lingüística amb l'alumnat castellanoparlant hagués fracassat; tindríem unes quantes generacions de criatures sense formació, però no és així", conclou Vila.