La inserció d'un anell de silicona no invasiu en la vagina aconsegueix reduir fins a un 75% els parts prematurs en embarassades de risc, principal causa de malaltia greu i mortalitat del nounat, segons un estudi pioner coordinat per l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i que publica l'edició digital de The Lancet.
La introducció del pessari "redueix significativament la probabilitat d'un avançament del naixement" com constata l'assaig que ha comptat amb la col·laboració de cinc hospitals espanyols que han aportat una mostra de 380 embarassades a les quals se'ls va detectar coll uterí curt -menys de 25 mil·límetres- en l'ecografia estipulada de les 22 setmanes.
Així, la meitat de les dones escollides a l'atzar van usar el pessari cervical i l'altra meitat van fer el tractament i seguiment mèdic habitual sense pessari, davant la qual cosa el treball ha demostrat que un 30% de les dones amb pessari van aconseguir endarrerir el part fins a la setmana 34 de gestació, respecte al 6% de reducció entre les que no portaven el dispositiu.
La cap de la Unitat de Medicina Maternofetal del Servei d'Obstetrícia de Vall d'Hebron, Elena Carreras, ha explicat que la reducció del 75% obeeix a la proporció entre 30% i 6%, si bé aquest segon grup és una quarta part del primer.
La investigadora ha qualificat d'"espectaculars i inaudits" els resultats llançats pel treball, el primer randomitzat en el món sobre la matèria, i ha ressaltat que les dones que l'han provat han quedat encantades.
El dispositiu -de 38 euros- l'han de col·locar els ginecòlegs si ho consideren necessari una vegada realitzada l'ecografia de les 22 setmanes per veure si hi ha malformacions en el fetus i que també s'aprofita per fer una radiografia al coll d'úter.
Així, el pessari roman al cos de les embarassades de risc fins a la setmana 34, quan els metges el treuen; llavors la dona dóna a llum, a causa que l'eina ajuda a contenir la sortida del fetus.
"Les dones poden fer vida completament normal i fins i tot mantenir relacions sexuals", l'única diferència és que generen un major flux vaginal, que la doctora ha alertat de no confondre amb cap infecció ni líquid amniòtic.
Aquesta pràctica ja s'ha generalitzat a la Vall d'Hebron de Barcelona en els últims mesos, i la publicació del treball en la destacada revista internacional farà que més hospitals utilitzin aquest mètode per reduir els parts prematurs, ha confiat Carreres. Han participat a l'estudi els hospitals Maternoinfantil de Gran Canària, Son Llàtzer de Palma, Fuenlabrada de Madrid, Sant Joan de de Reus i USP Institut Dexeus.
El part prematur constitueix un dels problemes més importants de perinatologia actual i una de les causes més habituals de malaltia i mortalitat en nounats.
Mètodes convencionals
Fins avui les embarassades de risc són sotmeses als controls habituals i en alguns casos precisen de la ingesta de progesterona i de cirurgia per cosir el coll d'úter, ha assenyalat l'experta.
"Els resultats del treball obren la porta a noves investigacions sobre l'ús d'aquest dispositiu i ens fa concebre esperances que és possible encontar una forma de reduir substancialment la prematuridad en el món", ha ressaltat Carreres.
S'estima que 13 milions de nadons neixen prematurament (abans de les 37 setmanes d'embaràs) cada any a tot el món. Les dades apunten que aquest costa als EUA més de 26 mil milions de dòlars anuals, però malgrat els esforços fins ara hi havia pocs progressos per evitar-ho.
