Ainaud de Lasarte va rebre el 6 de març passat la Medalla d'Or del govern de la Generalitat, la seva màxima distinció honorífica, per la seva "destacada trajectòria com historiador i la seva contribució rellevant en la continuïtat del país", i per ser "un referent de catalanitat i d'afirmació de la cultura catalana", fins i tot sota la dictadura franquista.

Nascut a Barcelona el 1925, Ainaud de Lasarte va fundar el 1948 la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va promoure l'"Antologia poatica universitaria" de 1949 i va contribuir a la fundació del Grup d'Advocats Demòcrates.

Especialista en la figura d'Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Ainaud de Lasarte va aprofundir també en la trajectòria de Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Lluís Domènech i Montaner, entre altres.

"Símbols de Catalunya" (1978), "El llibre negre de Catalunya" (1996), "Ministres catalans a Madrid" (1996), "Mestres que han fet Catalunya" (2002) i "Barcelona anys trenta" (2005) són algunes de les seves obres.

Ainaud de Lasarte va ser diputat al Parlament de Catalunya de 1980 a 1984, i regidor de l'Ajuntament de Barcelona de 1987 a 1990.

Va ser distingit amb el Premi d'Honor Jaume I (1994), la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2000), i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (2006).