Els científics del Centre d'Investigació en Robòtica Submarina (CIRS) de la Universitat de Girona (UdG) han obtingut imatges amb una qualitat excepcional de les restes del naufragi del vaixell La Lune, que es va enfonsar a la costa francesa de Toló amb uns 800 homes a bord.

El vaixell pertanyia a la Marina Reial Francesa del rei Lluís XIV i es va enfonsar el 8 de novembre del 1664. Aquestes espectaculars imatges s'han aconseguit a través d'un robot dissenyat des de la UdG, que ha de permetre elaborar un mapa de la zona.

Els robots Lynx ROV (Argomaris) i Girona500 AUV (Universitat de Girona) han estat els responsables de submergir-se per explorar La Lune. El robot de la UdG està dotat amb un perfilador sónar multifeix i una càmera estereoscòpica dissenyada i desenvolupada al CIRS, el qual utilitza dues càmeres reflex de 21 megapíxels cadascuna i que va permetre obtenir imatges de les restes del naufragi amb una qualitat excepcional.

L'exploració es va fer fet des del vaixell Bon Pigall, que pertany la fundació privada Argomaris. La missió ha estat supervisada pel director del Departament de Recerca Arqueològica Subaquàtica i Submarina, Michel l'Hour.

L'equip del CIRS, a més, ha estat contractat per una productora que està preparant un documental sobre l'enfonsament de La Lune. Ara, els investigadors de la UdG hauran d'elaborar un mapa detallat d'aquesta zona que s'inclourà en l'esmentat treball cinematogràfic, que actualment està en fase de producció.

Va ser durant la darrera setmana d'agost que l'equip de la UdG va estar estudiant aquestes restes a la costa de Toló. El vaixell, enfonsat el 1664, es troba a uns 90 metres de profunditat i està molt ben conservat; per exemple, una anàlisi òptica ha desvetllat que els canons i d'altres utensilis es troben, encara ara, en molt bones condicions.

Un robot del tot configurable

El CIRS ha desenvolupat en els darrers 15 anys un total de 6 robots subaquàtics: el GARBI ROV, l'URIS, el GARBI-AUV, l'ICTINEU-AUV, l'SPARUS i el GIRONA500, que ha estat el que ha participat en aquesta espectacular investigació. Són precisament aquests tres darrers els que actualment estan operatius per a aplicacions científiques i industrials.

En el cas del GIRONA 500, és un vehicle subaquàtic reconfigurable i autònom (característiques simbolitzades en les sigles AUV), dissenyat per operar a una profunditat màxima de 500 metres. Està compost d'un muntant d'alumini que suporta tota l'estructura i els objectes que usa per a les seves funcions investigadores.

La seva característica més remarcable és la seva capacitat per reconfigurar-se per a diverses tasques. En la seva configuració estàndard, està equipat amb sensors de navegació, i un equip bàsic de supervivència que inclou un sónar, videocàmera i un sensor que mesura la velocitat del so. A més, la seva part inferior té capacitat per carregar equipament divers que pugui ser requerit en missions particulars.