El primer dia de la Universitat de Girona va ser un 12 de desembre de 1991, una jornada històrica en la qual es va fer realitat un somni cobejat per molts gironins. Ahir es va escaure l'aniversari en una data curiosa: dotze, del dotze, del dotze, una casualitat que em convoca, més enllà de la redundància numèrica, a parlar de nou de la nostra UdG, ara des de la talaia dels vint-i-un anys.

Dilluns passat, els rectors i les rectores de les universitats espanyoles presentàvem públicament una declaració pel futur de la Universitat, un clam de dignitat per tal que la ciència, el coneixement, la transferència, no continuïn essent menyspreats per polítiques que no creuen en el futur de l'educació i que afecten tota la societat, i de manera especial, les generacions que ens vénen al darrere. Avui, però, més enllà de les legítimes reclamacions i de la lluita per mantenir un finançament adequat i estable de la institució universitària, convé també que parem esment en la posició que, en aquests vint-i-un anys , ha adquirit la UdG. En aquest any 2012, la projecció internacional de la recerca i el reconeixement acadèmic de les tesis doctorals i publicacions científiques, situen la recerca de la UdG en un nivell de referència internacional. I, en aquests anys, més de trenta mil titulats han sortit de les nostres aules, biblioteques i laboratoris. Estudiants que exerceixen la seva tasca professional en el nostre entorn o en ciutats i països, a vegades, molt llunyans.

Aquest potser és el llegat més efectiu, el més contundent. Però també podem parlar de campus universitaris amb edificis i infraestructures singulars (com fèiem l'any passat en el recorregut arquitectònic, històric i literari pels campus de la UdG), de la vitalitat cultural, de l'aportació de la Universitat a la vida quotidiana de la ciutat. Podem parlar del Parc Científic i Tecnològic com a pont de transferència i relació amb el món empresarial, de la implicació de la UdG en tot el territori, a partir de la creació de Càtedres, Instituts de Recerca i Vivers d'Empreses i de les sinèrgies que ens acosten a la ciutat i a les terres gironines.

Podem parlar de congressos i simposis, de les relacions transfrontereres, de lideratge en el àmbit de l'aigua i el turisme en el marc del Campus euro-Mediterrani , de tants i tants projectes endegats en els grups de recerca de la UdG i oberts a totes les àrees del coneixement.

Tot plegat ens ajuda a dibuixar un panorama que, tot i les dificultats, certes i tangibles, ha de ser optimista. Sobretot perquè parlem d'un projecte compartit amb la ciutat i amb les terres gironines. Sense la Universitat de Girona el nostre país seria diferent. Aquests vint-i-un anys ens han fet, culturalment, científicament, socialment, més rics i més forts. Desitjo que el camí iniciat segueixi avançant per molts anys!