Correus va emetre ahir un segell amb motiu del reconeixement de les mugues frontereres, les fites que assenyalen les línies frontereres entre Espanya i França a través dels alts valls del Pirineu, al complir-se el cinc-cents aniversari de l'Acord de Astún. Els alcaldes francesos de la Vall del Aspe; Urdós, Cette-Eygun i Etsaut, i l'alcalde de Jaca renoven anualment aquests tractats subscrivint les actes que posteriorment transmeten als seus respectius governs a París i Madrid.
El segell, amb un valor facial de 0,52 euros i una tirada de 300.000 exemplars, reprodueix la imatge d'una muga o fita i les mans unides dels quatre regidors municipals, com mostra de l'agermanament i bon veïnatge.
En època medieval, i per mantenir la unitat geogràfica, econòmica i comercial entre els pobles de les muntanyes, es van assolir acords que permetien que els habitants de cada costat es traslladessin d'un país a un altre amb els seus guanyats per pasturar o proveir-se de llenya i subministraments. En aquest context es troba el Tractat del Puerto de Astún, pres en l'any 1131 sota el regnat d'Alfons I de Aragó, qui va concedir la utilització de les pastures fronterers de Candanchú, La Raqueta i el Espelungué als monjos de l'Hospital de Santa Cristina, recordava ahir Correus.
Entre les dues zones pirinenques va existir generalment una bona relació, llevat de dos segles més tard quan el rei Martí l'Humà va prohibir als francesos el gaudi dels terrenys i de les pastures.
