Passats deu anys de la seva mort, el CCCB ret homenatge a l'escriptor Roberto Bolaño amb una exposició a partir del seu arxiu personal en la qual es mostra abundant material inèdit, des de manuscrits de diverses novel·les, a dibuixos, contes, poemes, correspondència, fotos i llibres de la seva biblioteca.

Comissariada per Juan Insua i Valérie Miles, amb la col·laboració incondicional de Carolina López, vídua de l'autor de Los detectives salvajes, la visita a l'exposició es concep com "una investigació detectivesca", en què el públic, sempre amb un rerefons d'humor i ironia, podrà immiscir-se a l'univers Bolaño, un home de cuidada cal·ligrafia, que va portar els cabells llargs en la seva joventut i amic d'escriptors com Antonio G. Porta, Javier Cercas o Enrique Vila-Matas.

També es poden visionar vuit audiovisuals i és possible introduir-se en un punt interactiu de consulta de les múltiples entrevistes que van realitzar al xilè al llarg de la seva vida.

Exposició biogràfica

Un dels documents més destacats de l'exposició és el manuscrit original, en tres quaderns, de la novel·la El espíritu de la ciencia ficción, que va escriure el 1984 i que va dedicar a Philip K. Dick.

També són inèdites Diorama i DF, La Paloma Tobruk, que va escriure durant els primers anys de la seva estada a Girona.

Els comissaris han concebut aquesta "primera exploració" de l'Arxiu Bolaño a partir de tres eixos temàtics, en què es primen les claus més perennes de l'univers creatiu del pare de 2666.

Insua i Milers inicien el recorregut expositiu per la peripècia vital de l'escriptor a les tres ciutats de la segona meitat de la seva vida, Barcelona, Girona i Blanes, on va crear gairebé tota la seva obra.

També consignen la seva cronologia creativa i s'aproximen als processos de treball de l'escriptor, que encara que havia venut bijuteria amb la seva mare, va ser vigilant nocturn d'un càmping i fins i tot va estar de majordom tres dies, "sempre es va dedicar a la literatura". Així, l'exposició està "pautada" per la seva cronologia creativa i les tres ciutats on va residir a Catalunya: Barcelona, Girona i, sobretot, Blanes. A més, s'hi poden veure elements que descriuen els processos de treball de l'autor. A partir d'aquests nuclis temàtics, l'exposició es desenvolupa a partir d'un pròleg-referència als anys viscuts a Mèxic -on va començar a escriure- i segueix amb tres etapes: La universitat desconeguda. Barcelona 1977.1980, Dins del calidoscopi. Girona 1980-1984, El visitant del futur. Blanes 1985-2005.

En la intervenció de Carolina López, la viuda, afirma que Bolaño va ser en certa manera "molt català", i admet que aquesta mostra potser ajudi a fer conèixer la biografia d'un escriptor que va viure més anys a Catalunya que al seu país natal, Xile. Tot i que va començar a escriure a Mèxic, Bolaño es va reconèixer com a escriptor i va produir el gruix de la seva obra a Catalunya, recorda la seva viuda.

Bolaño es va establir a Catalunya, on ja vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres -vigilant nocturn d'un càmping de Castelldefels i venedor a un magatzem de barri, entre altres- abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Quan va estabilitzar la seva vida a Blanes, va col·laborar habitualment al Diari de Girona amb la publicació d'una columna d'opinió setmanal.

L'exposició, que es podrà visitar fins al pròxim dia 30 de juny, està previst que recali a Nova York a la tardor i després, en la tardor-hivern de 2014, es mostri a la Casa del Lector de Madrid.