La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va criticar ahir les noves disposicions legals aprovades per les corts aragoneses per anomenar el català Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) i a l'aragonès Lapapyp (Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca).
Segons el parer de la institució, aquestes sigles són "confusos circumloquis" sobre el nom de les llengües i són contràries al "sentit comú i a la convenció científica". Així doncs, l'IEC assegura que "en cap cas no es pot considerar" que ambdues sigles siguin noms d'idioma, i afegeix, "com tampoc ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l'Estat)".
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans recorda que l'entitat d'aquestes llengües "fa temps" que està establerta per la filologia amb els noms de català i aragonès, i considera que va contra la "convenció científica" i el "sentit comú" canviar-los la denominació.
Aquest pronunciament de l'acadèmia s'ha produït un dia abans que les Corts d'Aragó voti la llei de llengües que dóna al català el nom de Lapao, votació prevista per avui. Es dóna la circumstància que un dels promotors d'aquesta iniciativa és la ripollesa Maria Dolores Serrat Moré, consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del Govern d'Aragó.
També ahir, experts en llengua catalana dels Països Catalans van alertar dels atacs que rep l'idioma en cadascun dels seus territoris. Joan Melià, filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, Miquel Àngel Pradilla, doctor en Filologia Catalana, Natxo Sorolla, sociòleg i autor del bloc Xarxes socials i llengües i Marina Solís, de la UOC, són experts en llengua catalana que vénen de diferents territoris d'on aquesta es parla i coincideixen en alertar dels atacs que rep l'idioma. Tots ells van participar en una taula rodona a l'IEC sota el títol L'ofensiva contra el català, organitzatda per la Societat Catalana de Sociolingüística. Els participants a l'acte van fer un repàs de la situació de la llengua catalana a les Illes Balears, el País Valencià i a la Franja i van coincidir a mostrar un panorama ben fosc.
Anticatalanisme
D'altra parrt, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) va dir que el Projecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó supedita la realitat lingüística a criteris polítics basats en l'anticatalanisme i en la voluntat de confrontació.
En un comunicat, la formació va mostrar públicament el seu "enèrgic desacord" amb aquest projecte de llei, que reflecteix la "més radical irresponsabilitat política".
CDF va recordar que la Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a Espanya per la situació del català a la zona aragonesa limítrofa amb Catalunya, no en relació amb una Llengua Aragonesa Pròpia de l'àrea Oriental (Lapao).
"És vergonyós que s'usi aquesta Carta, ratificada per l'Estat, com a base jurídica de l'Exposició de Motius d'aquest projecte de llei". També assenyala que l'Aragó té una realitat lingüística trilingüe, tal com reconeix internacionalment la comunitat científica. "Pretenen aniquilar el català a la Franja", denuncia la formació.
