Figueres comptarà abans de l'estiu del 2014 amb el nou Museu de l'Electricitat, únic de les seves característiques a l'Estat, que, coincidint amb el centenari de l'antiga Hidroelèctrica de l'Empordà, adequarà les seves instal·lacions a la normativa museística per obrir les portes al públic.

Per fer-ho, Endesa invertirà 60.000 euros en unes obres que consistiran, bàsicament, a adaptar l'espai a persones amb mobilitat reduïda i instal·lar senyalització informativa. El museu, situat al carrer Sant Josep, a tocar de la Rambla de Figueres, compta amb unes 500 peces, algunes d'elles úniques, com el primer fanal de carbó que es va instal·lar a la ciutat el 1903.

El Museu de l'Electricitat de Figueres va obrir les portes al públic fa 25 anys en el marc del 75è aniversari de la creació de l'Hidroelèctrica de l'Empordà, coneguda popularment com l'"Hidro", l'empresa que va electrificar l'Alt Empordà, el Ripollès o el Baix Empordà. Durant aquests anys, les visites a l'equipament cultural s'havien de fer mitjançant cita prèvia, cosa que feia que el museu quedés al marge del potent circuit museístic de Figueres, tot i estar a pocs metres del Museu Dalí.

Endesa, propietària del museu, ha decidit adequar les instal·lacions a la normativa museística actual. Les obres consistiran, d'una banda, a executar treballs d'obra civil i, de l'altra, a instal·lar senyalització informativa per poder recórrer el museu i entendre la història de l'electricitat.

Tot i que l'edifici que acull el museu està en molt bon estat, la normativa municipal obliga a millorar l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda, i a millorar la climatització i la seguretat del recinte. Segons ha explicat Vanessa López, coordinadora del fons històric d'Endesa, l'objectiu és que el museu pugui obrir portes el mes de juny.

El gran impulsor del projecte és Carles Cusí, nét del fundador d'Hidroelèctrica de l'Empordà, Carles Cusí de Miquelet, que en els darrers 30 anys, amb l'ajuda de col·laboradors com Enric Prats, han anat recollint i restaurant "ferralla" de les centrals que la companyia tenia a les capçaleres dels rius Fluvià i Ter. Una tasca que ha permés recopilar més de 500 peces, algunes úniques, com la col·lecció que acull el museu de parallamps.

Cusí també ha volgut destacar un grup hidràulic complet de la primera década del segle passat corresponent a la Central de Vilallonga de Ter, al Ripollès.