Representants de l'església ortodoxa romanesa a Catalunya s'han reunit aquesta setmana amb el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, per tal de reclamar un conveni de cooperació propi. D'aquesta manera, li van fer saber que no tenen eines de reconeixement legal o convenis que permetin a aquesta comunitat religiosa -que té un temple a Girona- aprofitar els beneficis que sí que tenen altres confessions, com ara avantatges tributaris per comprar immobles destinats als cultes o la inclusió d'aquesta confessió en l'oferta formativa de religió.
La comunitat ortodoxa, i concretament la romanesa, ha crescut considerablement a Catalunya en les darreres dècades gràcies a les onades migratòries que s'han produït. L'arribada d'ortodoxos romanesos va ser especialment destacada a partir de 1992, any dels darrers acords de cooperació entre l'Estat espanyol i tres de les religions minoritàries que llavors eren més representatives: evangèlics, jueus i musulmans.
Així doncs, mentre que la religió cristiana catòlica -majoritària tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya- compta amb un acord de 1976 entre l'Estat i el Vaticà, i les altres tres confessions ja compten amb els seus propis acords de cooperació, la comunitat ortodoxa romanesa ha anat creixent fins a superar els 100.000 fidels però no compta encara amb cap acord propi. A tot Cataunya, aquesta confessió religiosa compta amb dotze centres de culte.
Davant d'això, la comunitat ortodoxa ha decidit acudir a la Generalitat en busca d'ajuda i Vendrell els ha ofert suport per fer arribar aquesta demanda a les autoritats corresponents. El responsable d'Afers Religiosos es va reunir fa pocs dies a Lleida amb aquesta comunitat, que aplega uns 1.200 fidels.
