No amaga el poeta i arquitecte Joan Margarit que és un admirador de l'obra de Joan Vinyoli, de qui aquest any es compleix el centenari del seu naixement, i de qui acaba d'elaborar una particular antologia, Poemes de Joan Vinyoli, amb un centenar de poemes i un valent pròleg. Durant la presentació d'aquesta nova selecció editada per Proa, Margarit va assegurar que el poeta lligat a Santa Coloma de Farners ha estat "fonamental" en la seva vida, "que no s'acaba", i que creu que compta amb una obra que "va cap amunt".

Margarit sosté que l'autor barceloní, mort el 1984, és l'artífex d'una poesia "que és complexa, però no complicada, senzilla, però no simple, i que té el valor de la proximitat, el que no passa amb d'altres com Carles Riba o Salvador Espriu". "El poema de Vinyoli et llegeix a tu i no tu al poema", afirma.

El llibre parteix, en certa manera, del Primer Simposi Internacional Joan Vinyoli, celebrat a Santa Coloma de Farners fa deu anys, i del qual Margarit va fer el discurs inaugural.

Si en aquella ocasió algunes de les frases que va dir no van passar inadvertides, en el pròleg que obre l'antologia també hi ha consideracions que, segons el comissari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina, porten a la reflexió.

Margarit no obvia els problemes d'alcoholisme de Vinyoli, la seva relació amb les dones, la seva recerca d'una resposta a les preguntes metafísiques o la seva relació amb el grup de Begur, entre els quals es trobaven el matrimoni format per Joan Petit i Margarida Fontseré, el matrimoni Valentí o Clara Picart.

Per a Joan Margarit, dues van ser les obsessions principals en la vida de Vinyoli: poder elaborar "el gran poema" i la recerca de l'"Absolut", cosa que el va portar sovint al conflicte.

No obstant això, aquest conflicte "va ser positiu perquè va comportar una obra rica", en la qual tant es troba el Vinyoli metafísic com el realista.

Joan Margarit, d'altra banda, va assenyalar que de la seva obra es queda, especialment, amb la que va publicar entre els anys setanta i vuitanta amb llibres com Tot és ara i res, Encara les paraules, Ara que és tard, Vent d'Aram El Griu.

Segons el seu parer, com altres clàssics, l'obra completa de Vinyoli "és com un políedre d'infinites cares, que mai es pot acabar de mirar sencer, i que en cada època o fins i tot per part de cada persona es pot trobar un punt de vista diferent".

A més d'aquesta antologia, coincidint amb l'Any Vinyoli, s'ha editat una edició de butxaca per part de Labutxaca de la seva poesia completa amb un pròleg d'Enric Casasses i en la qual s'inclouen sis poemes de Nietzsche traduïts per Vinyoli.

Pròximament, Candaya publicarà en castellà una altra antologia, amb pròleg de Jordi Llavina, titulada La mano del fuego.