La memòria d'Ausiàs March a la ciutat de València no està "plena de seny", com els seus poemes, sinó plena d'errors. El geni del Segle d'Or, el més gran poeta valencià de la història per a molts, no ha tingut sort i avui, 555 anys després de la seva mort, ni la seva tomba es troba on una làpida diu que es troba, ni casa seva és la que una placa assegura que ho va ser. I per no haver-hi, no hi ha ni certesa completa sobre el seu lloc de naixement i la data també es va modificar fa pocs anys.
L'error de la tomba
L'Ajuntament de València i l'entitat Lo Rat Penat van voler honorar el 1950 Ausiàs March (1400-1459) amb una bella llosa al lloc on va ser enterrat: la capella familiar a la Catedral de València. Avui, els historiadors coincideixen que van errar en col·locar la làpida al costat de la porta romànica de la Seu. Per què van fallar? Perquè van creure a ulls clucs la bíblia sobre la Catedral, la síntesi històrica de Sanchis Sivera sobre el temple. I aquesta obra, de 1909, situa la capella dels March a l'entorn de la porta de l'Almoina.
L'equivocació de Sanchis Sivera és justificable perquè no disposava, a principis del segle XX, de la informació que es té avui. Especialment, no podia conèixer el testament del poeta del 29 d'octubre de 1458, perquè aquest el va publicar per primera vegada l'investigador francès Amédée Pagès als anys 30 del segle passat. És allà on el falconer reial exposa la seva voluntat de descansar "... en lo cementiri de la Seu de València, en los vas de la capella dels March, en la claustra de la Seu prop lo capitol". O sigui, que la capella era al pati claustral que existia fins a la segona meitat del segle XV als peus de la Catedral transformat després en l'Arcada Nova que va unir l'edifici central, el Micalet i la sala capitular ("el Capítol", avui capella del Sant Calze) en un mateix cos. Les últimes troballes arqueològiques corroboren aquesta localització i ara està per veure si en algun moment s'escomet la recerca de les restes del poeta.
La casa no és a cabillers
Una solemne placa de marbre blanc resa entre els números 3 i 5 de carrer de Cabillers de València, a un pas de la Seu i de la plaça de la Reina: "Ací estava la casa d'Ausiàs March, on morí en 1459" (l'ortografia és una altra, d'acord amb les vacil·lacions normatives de 1879, quan l'Ajuntament va instal·lar la inscripció).
Doncs no. No és aquesta la casa on el senyor de Beniarjó i la seva dona, Joana Escorna, van tenir la seva residència habitual des de mitjans de 1444 fins a la mort del poeta. Ho afirma, contundent, l'investigador que més ha aprofundit en la biografia d'Ausiàs March en època moderna, Jaume J. Chiner. L'error, en aquest cas, ve de Pagès (1865-1952), qui a partir d'un document trobat a la Biblioteca Nacional i, després de comparar el nomenclàtor, va ?identificar la casa com la del carrer de Cabillers. No obstant això, Chiner va poder trobar fa uns anys l'escriptura de compra de la residència d'Ausiàs i aquesta precisa que es trobava al carrer d'Avellanes, on avui hi ha el número 14, un edifici modern d'oficines i habitatges.
"No hi ha dubtes sobre això", sosté l'expert, ja que també és a l'escrit notarial de la venda després de la mort del poeta. És l'hereu (Jofre de Blanes, parent de la seva dona, ja que March no va tenir fills legítims) el que signa la transacció curiosament a un altre literat, Guillem Ramon de Vilarrasa, amic de Roís de Corella i afí al príncep de Viana.
En aquest edifici, amb nombroses plaques de presentació d'empreses i entitats, avui no hi ha cap referència a Ausiàs March.
Gandia o València?
Durant dècades, ha estat un lloc comú referir-se a Ausiàs com el poeta de Gandia. Tenia els seus orígens i els seus senyorius a la Safor, i ell mateix va servir de jove a la cort ducal. Però des del 1993 hi ha la possibilitat, fonamentada, que naixés a València. Chiner va ?desen?terrar aquest any un document de l'Arxiu del Regne en què el procurador del poeta i senyor feudal diu que va néixer a la ciutat de València. "No hi ha cap raó per dubtar-ne, però la seguretat absoluta no la pot tenir ningú", sentencia.
El cert és que a les ressenyes biogràfiques actuals s'hi pot llegir com a lloc de naixement des de Gandia i Beniarjó a València (amb un signe d'interrogació al costat) o un genèric Regne de València, que evita errors però provoca cert somriure.
L'any de naixement
Sobre la data de naixement, en el passat es va situar al voltant de 1413 i després es va establir la de 1397. Al final, sembla clar, segons els documents, que ni l'una ni l'altra, tot i que tampoc consta un dia i un mes concret. Jaume J. Chiner va trobar a Sevilla el document d'emancipació d'Ausiàs, que precisa que en aquell moment era major de vuit anys i menor de nou. Tal com està datat, una senzilla resta situa el moment del part del poeta entre el 9 de gener del 1400 i el 7 gener del 1401. Així doncs, 1400, segons probabilitats estadístiques.
Aquestes són algunes veritats a partir de documents històrics sense reflex o molt escàs en la memòria escrita i lapidària d'Ausiàs March.
