Aquest diumenge celebrem la festa de la dedicació de la nostra catedral de Girona. La catedral és la primera església de la diòcesi, és la seu del bisbe, i per això és la catedral de tots els qui formem l'Església diocesana i, alhora, és la icona de la nostra ciutat. Recordem, doncs, la seva dedicació per celebrar-ho, estimar-la i sentir-la casa nostra.
Què recordem en aquesta festa? Que la catedral romànica fou dedicada o consagrada. L'any 1010 el bisbe Pere Roger inicia la construcció de la catedral romànica gràcies a l'aportació econòmica del comte Ramon Borrell i de la comtessa Ermessenda. El 21 de setembre de l'any 1038, el temple és consagrat per l'arquebisbe Guifred de Narbona.
L'any 1312 comença una nova etapa arquitectònica: la catedral gòtica anirà ocupant l'espai de la romànica, fins que el 1346 es consagra de nou l'altar al presbiteri gòtic, aquest cop per l'arquebisbe Sanx de Tarragona.
La nostra catedral està posada sota l'advocació de la Mare de Déu com a Assumpta, i per això el dia 15 d'agost, festa de l'Assumpció, és com si fos la seva "festa major".
Certament que la catedral -ara em refereixo a l'actual, la successora de la romànica- és una obra emblemàtica de gran bellesa, icona de la nostra ciutat juntament amb Sant Feliu, però sobretot és l'edifici del culte cristià.
La catedral, cap i mare de totes les esglésies de la diòcesi, és precisament per això la llar acollidora de totes les comuitats, de tots els fidels i de tota persona que s'hi apropa i acull per gaudir-ne.
Té aquest nom de "catedral" perquè el seu signe distintiu és la "càtedra", el lloc des del qual el bisbe presideix l'assemblea dels fidels i proposa el propi magisteri per a tota la diòcesi, de la qual és cap i pastor com a successor dels apòstols. La catedral expressa la unitat de la fe i la comunió del poble fidel amb el seu pastor i amb tota l'Església.
La nostra catedral és d'una bellesa excepcional i única per la seva arquitectura, però la seva bellesa és encara més gran perquè té ànima, té vida, respira per les pedres vives que són els creients i, sobretot, perquè actualitza la presència de Crist -sacerdot, profeta i rei- en aquest bellíssim Cenacle.
Per això cal fer notar i recoradr que, en primer lloc, és un edifici de culte i per al culte (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).
