Unes obres a l'església de Sant Pere de Ripoll han deixat al descobert una troballa del tot inesperada: quaranta dracs d'un metre de llargada dibuixats amb colors vistosos al sostre d'aquest edifici romànic.
Els experts han quedat sorpresos per la riquesa dels colors, la quantitat de figures -encara en poden sortir més- i la varietat dels dissenys.
"Això no ho hem vist enlloc més" reconeix l'arquitecte que dirigeix els treballs, Josep Arimany.
També ha aparegut una data, 1561, en una de les claus de volta, un fet excepcional que situa els dissenys en el gòtic tardà a Catalunya.
Ara faltarà veure si es troben els diners per retornar l'esplendor a una obra pagada pels feligresos ara fa cinc segles.
Les pintures mostren dracs d'esmolats ullals, ulls sobresortits i flames a la boca. Són algunes de les fesomies que han aparegut durant l'execució d'unes obres que havien de servir per consolidar els elements decoratius del sostre.
Hi ha quatre capes de pintura que encara dificulten la total visió dels dracs, que estan dibuixats als nervis de les claus de volta, és a dir, un total de vuit per cada clau de volta del sostre d'aquest edifici d'origen romànic, que ha estat objecte de moltes reformes en funció dels usos que ha tingut en la seva història.
Fins a l'actualitat s'han conservat vuit claus de volta i de moment s'han descobert dracs en cinc d'elles. "És un conjunt important", explica Arimany.
Un sondeig preventiu per localitzar possibles pintures al fresc no va detectar l'existència dels dracs. Uns dracs "tots ells de colors i dissenys diferents", remarca Arimany.
Un edifici important
Els historiadors sostenen que l'obra va ser finançada pels feligresos, en un moment d'esplendor econòmica.
La varietat dels colors, especialment la presència de verds i blaus, que s'elaboraven amb materials molt més cars, demostren que aquest edifici era important.
"Aquesta era la gran església parroquial de Ripoll, on la gent es batejava, es casava i moria", destaca González.
Sempre s'ha parlat més del monestir però amb aquestes pintures es "dignifica" una església amb una posició jeràrquica superior a la que es creia, afirma el doctor d'Història de l'Art per la UB.
Les obres de millora de l'església, que havien de finalitzar al maig del 2015 amb un pressupost de 511.000 euros, no inclouen una partida per recuperar els 800 metres quadrats de policromia.
Per a Arimany, "seria molt interessant" poder recuperar les pintures i deixar-les a la vista. L'arquitecte espera que institucions i administracions busquin la manera per fer-ho possible.
La millora de l'edifici s'ha finançat amb un ajut europeu que aporta la meitat del cost total, mentre un 6% va a càrrec del Bisbat de Vic i la resta l'assumeix el consistori. La idea és reconvertir la sala gran de l'edifici, sense culte des del 1936, en un espai diàfan per acollir activitats culturals i exposicions. S'hi traslladarà el lapidari del monestir que estava al claustre.
