El Museu d'Art compra dues taules renaixentistes i una talla barroca per la col·lecció

En el transcurs de l'acte de presentació de les noves adquisicions, que va comptar amb l'assistència del director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural Joan Pluma i el bisbe de Girona Francesc Pardo, la directora del museu Carme Clusellas, va explicar que les ?obres pertanyien a col·leccions privades i van sortir a subhasta per imports raonables. "No se solen trobar peces d'aquestes èpoques, era una molt bona oportunitat", va afirmar la directora, que va detallar que les obres "ajuden a completar" el discurs del museu, centrat en el relat català del Renaixement i Barroc. "Ens permeten fer una lectura més àmplia de les trajectòries i obres dels artistes", va afegir.

La directora va explicar que són peces difícils de trobar i que ha valgut la pena fer un esforç pressupostari per adquirir-les. En total, han costat 6.000 euros. De moment, es podran veure durant un temps en una sala específica amb les obres recentment adquirides. Després, les duran a restauració i les incorporaran definitivament a l'exposició del museu.

Les adquisicions contribueixen a ampliar el fons de renaixement i barroc català del Museu d'Art (md'A) de Girona. Les dues taules provenen de l'antiga Col·lecció Carreras Candi de Barcelona (1915), obres indubtables de Joan de Borgonya. Es tracta de dos fragments de retaule que podrien haver estat fets Catalunya entre els anys 1510 i 1525, segons apunten els estudis de Joaquim Garriga (professor d'Història de l'Art Modern a la UdG).

Amb aquesta adquisició, el md'A amplia l'obra d'aquest destacat pintor del Renaixement català i vol posicionar-se com a museu de referència en aquest període. El museu ja disposa d'obra d'altres destacats pintors del moment.

Joan de Borgonya (Estrasburg ? - Barcelona ca. 1526) és un dels pintors més representatius a les terres gironines en aquesta època i un dels que més va influir en l'art del moment. Des de principis del segle XVI es va establir a Catalunya amb una estada prèvia al regne de València. El 1519 es va traslladar a Girona des de Barcelona per realitzar l'encàrrec de les sis taules del la vida de Sant Feliu per al retaule major de l'església de Sant Feliu. Són producte d'aquesta estada a Girona el retaule de Santa Úrsula i el retaule de Sant Cebrià d'Esponellà, d'on podria procedir el Calvari que es conserva al md'A.

Les taules són pintures sobre fusta de format diferents. En una d'elles hi apareix un personatge assegut de cos sencer. "El personatge és curiós perquè s'assembla a un personatge que l'autor ja havia pintat en altres peces que tenim al museu", va explicar Clusellas, que va afegir que aquests personatges tenen "gestos i caracteritzacions comunes en l'autor".

Si bé la primera peça, segons els estudiosos, és "indubtablement" obra de Joan de Borgonya, hi ha dubtes en l'altra taula. "No podem assegurar 100% que sigui de Joan de Borgonya, seria més aviat una obra del seu taller o entorn", va explicar la directora.

La talla barroca de Rovira

L'altra adquisició és una talla barroca atribuïda a Domènec Rovira el Major que podria haver format part, segons el Francesc Miralpeix (professor d'Història de l'Art a la UdG), del retaule barroc desaparegut de Sant Feliu de Guíxols.

La talla barroca de fusta adquirida pel md'A representa un Sant Joan Baptista que seria atribuïble a aquest artista, que treballà a Girona a mitjans segle XVII. L'obra coincideix estilísticament amb dues figures exposades al mateix museu: Santa Eulàlia i Sant Roc, procedents del retaule barroc de Sant Feliu de Guíxols (ara desaparegut) efectuat per l'escultor cap al 1660.

Les concomitàncies estilístiques del Sant Joan Baptista estan en clara sintonia amb l'estil de Domènec Rovira per diversos motius: el mateix tractament del rostre de mirada profunda, l'expressió greu de la fesomia accentuada per les celles arrufades, els pòmuls marcats, els blens gruixuts i ondulants dels cabells.