Un de cada tres joves considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies controlar els horaris de la parella, impedir que vegi la seva família o amistats, no permetre que treballi o estudiï o dir-li coses que pot o no pot fer. Són dades de l'informe "Percepció social de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut", presentat ahir per la secretària d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero i la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, i que es basa en una enquesta realitzada a 2.500 persones d'entre 15 i 29 anys.
A més, l'estudi assenyala que un terç de la joventut afirma conèixer alguna víctima de violència de gènere, "una xifra bastant similar a la del conjunt de la població", va explicar la sociòloga i coordinadora de l'informe Verónica de Miguel, que va aclarir que "seria arriscat" traslladar aquesta percepció per quantificar el nombre real de víctimes.
"Estem especialment preocupats pels joves i la seva percepció de la violència de gènere, perquè veiem que les seves relacions afectives i socials tenen comportaments discriminatoris i inadmissibles, veritables senyals incipients de violència que anticipen altres manifestacions més greus de maltractament", va dir per la secretària d'Estat.
Campanyes per la igualtat
Davant d'aquestes preocupants dades, el Govern posarà en marxa dues noves campanyes enguany per fomentar la igualtat en els adolescents i per prevenir i denunciar la violència de gènere. Una d'elles va dirigida als joves, als quals considera grup d'especial vulnerabilitat en aquest àmbit, i l'altra a la població en general i en elles es llança el missatge que "contra la violència de gènere no es pot callar, no val el silenci, cal denunciar", va anunciar la secretària d'Estat.
"Els nostres joves tenen menor percepció de la desigualtat de gènere que els altres", va destacar Camarero, que va recordar que un terç dels joves no considera conducta de risc respondre a un missatge ofensiu. No obstant això, el 88 per cent sabria on anar per interposar una denúncia per maltractaments.
La secretària d'Estat va destacar la importància de les campanyes, "perquè estan ajudant a reconèixer que la violència psicològica també és violència" de gènere i va explicar que l'última d'elles, "Hay salida", posada en marxa al novembre, ha multiplicat les trucades realitzades al telèfon 016 per part de menors i de persones de l'entorn de la víctima.
L'estudi conclou que la població jove és més tolerant que la població en general cap a les conductes de control i assenyala que el 33 per cent considera acceptable aquest control en alguns casos. El 96 per cent de les dones i el 92 per cent dels joves considera inacceptable la violència de gènere, tot i que "no totes les formes de violència conciten el mateix rebuig, ni tots els comportaments que constitueixen maltractament són identificats com a tals", va alertar la sociòloga.
Així, declaren inacceptable la violència física i sexual el 97%, la violència verbal el 93% i el 67 per cent la violència de control. Respecte a l'abast de la violència en l'entorn dels entrevistats, una de cada tres afirma conèixer alguna víctima, un percentatge que ascendeix al 34 per cent en el cas de les noies i al 24 per cent en els nois enquestats.
També hi ha diferències respecte a les víctimes, ja que les dones responen amb més freqüència a les amigues, mentre que els homes coneixen casos del seu veïnat. En tots els trams d'edat, les dones són més intransigents que els homes davant de qualsevol tipus de maltractament. Els enquestats consideren més vulnerables a les dones discapacitades, seguides de menors d'edat i estrangeres.
Davant els casos de violència de gènere, el 58 per cent cridaria a la policia, el 23 per cent s'enfrontaria l'agressor i el 14% cridaria l'atenció d'altres persones. Més de la meitat dels enquestats coneixen o han sentit parlar de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i el 88 per cent creu satisfactòria l'existència d'una normativa específica.
Per a la secretària d'Estat, tot i que els joves hagin crescut amb aquesta llei i s'hagin educat amb l'assignatura d'Educació "no ha estat suficient" per corregir aquestes conductes, pel que ha apostat per seguir avançant en l'àmbit educatiu, amb la inclusió de continguts obligatoris d'igualtat des de Primària a Batxillerat.
