La periodista i assagista catalana Margarita Rivière va morir ahir als 70 anys com a conseqüència d'una malaltia pulmonar, segons van informar fonts de la seva família. Nascuda a Barcelona el 1944, és autora de nombrosos llibres i va destacar pel seu tarannà progressista en els anys de la Transició.
Margarita Rivière va morir a l'hospital, envoltada de la seva família i els seus íntims, del seu marit, Jorge de Cominges, i els seus fills, Hugo i Clara. La cerimònia de comiat se celebrarà demà dimarts, a les 10 del matí, al tanatori de les de Corts de Barcelona. La capella ardent s'obrirà avui al migdia.
Rivière va estudiar la carrera de Periodisme a l'Escola de l'Església de Barcelona i es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de la Ciutat Comtal. La seva afició a la moda també la va portar a estudiar disseny a París.
De "Marie Claire" a "El País"
Va iniciar la seva trajectòria professional com a corresponsal a Espanya de la revista francesa Marie Claire (1965-68). Des de 1971 fins a 1974 va treballar com a redactora de la revista de monografies econòmiques Dossier Mundo, de la qual també va ser redactora cap.
El 1974 es va incorporar a la redacció del Diario de Barcelona, primer a la secció local i amb posterioritat com a directora del dominical. El 1978 va abandonar aquest mitjà juntament amb una trentena de periodistes. A més, el 1976 va col·laborar a la revista Basar.
Des del 1978 va treballar com a redactora al recent creat Periódico de Catalunya, en què va ser cap de les seccions d'Espectacles i Suplement i directora del Dominical (1978-1981). Aquestes tasques les va simultaniejar amb la realització d'una columna diària d'opinió. A partir de 1981 va realitzar durant tres anys una entrevista diària per a aquest mitjà, en el qual des de 1984 va publicar la columna La Burbuja, una de les més llegides de la premsa catalana.
A més, el 1984 va dirigir a TVE l'espai d'entrevistes Hablemos del amor i anys després va ser guionista d'un programa de La Trinca per a televisió.
El 1988 es va incorporar com a delegada de l'Agència Efe a Catalunya, on va impulsar el servei de notícies en català, mitjà en el qual va estar fins a mitjan 1991. Com a anècdota, des d'Efe va donar l'exclusiva del primer esbós de la polèmica imatge que tindria la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, Cobi, creada per Javier Mariscal. També va ser membre de l'equip de guionistes implicats en les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs de Barcelona.
El 1992 va treballar com a col·laboradora habitual en el programa magazín de TVE Peligrosamente juntas, presentat per Inka Martí i Marisol Galdón.
Entre 1995 i 1999 va assumir la contraportada del diari La Vanguardia, on es va encarregar d'una secció d'entrevistes anomenada "De carne y hueso". Des del 1999 va publicar articles en l'edició per a Catalunya del diari El País, Le Monde Diplomatique, o la revista Qué leer, entre d'altres mitjans.
Margarita Rivière havia publicat recentment el seu últim llibre, Clave K, una radiografia sobre una endogàmica societat on convergeixen il·luminats polítics, cobdiciosos magnats i ambiciosos periodistes, una novel·la que constitueix, segons va afirmar l'autora en una recent entrevista, "una sàtira sobre el poder i de nosaltres mateixos". A més d'aquest últim, en la seva vessant com a escriptora i assagista havia publicat diverses desenes de llibres sobre temes molt diversos, de la comunicació a la moda, passant per la política, l'envelliment o les relacions entre homes i dones.
Guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme el 1983, el 2007 li va ser concedit el premi "Reconeixement a la trajectòria europeista" que atorguen de forma conjunta el Patronat Català Pro Europa i l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
Combativa i passional
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va ressaltar ahir mateix l'"actitud combativa, passional i crítica amb els poders" amb la qual Margarita Rivière va practicar el periodisme. En declaracions a Catalunya Informació, el conseller va comentar que Rivière va pertànyer a una generació de "magnífics periodistes" que, des de l'antifranquisme, "es van posar al capdavant del que va significar la construcció d'un país democràtic".
L'escriptor i assagista Romà Gubern va considerar, per la seva part, que Margarita Rivière va ser una de les dones pioneres en el periodisme durant el franquisme, amb un treball, "no convencional, ni acomodatici, ni pro sistema". Segons ell, Rivière va ser una "intel·lectual en un món i una època en el qual les dones intel·lectuals no eren freqüents, amb articles en els quals polemitzava sobre diferents qüestions, i, encara que no era una feminista en ús, sí es pot dir que la seva vida, la seva actitud i la seva feina van ser una aportació al feminisme actiu".
