L'editorial gironina El Llop Ferotge publica per primera vegada en llengua catalana un llibre del misteriós escriptor nordc-atalà Antoni Casas Ros. Casas Ros, de qui no es té ni una sola imatge però se sap -o millor, es diu- que va quedar desfigurat en un accident de cotxe fa 15 anys, s'ha convertit en tot un esdeveniment europeu des que va publicar El teorema de Almodóvar, l'any 2008. Fins al moment els seus llibres havien estat traduïts a set idiomes, però mai al català. Ara El Llop Ferotge trenca aquest buit amb l'edició de Medusa.
Fins ara Seix Barral havia publicat en castellà l'esmentat El teorema de Almodóvar, així com Enigma i Crónicas de la última revolución. Casas Ros va ser finalista al premi Goncourt a la Primera Novel·la i del Goncourt de Relats. A Espanya va guanyar el premi de la llibreria Sintagma. A més, ha col·laborat en diverses revistes i diaris francesos, així com amb El País. Actualment treballa en una novel·la de grans dimensions que duu per títol Continuo.
Medusa, fins ara inèdit, és la seva primera publicació en llengua catalana, en traducció de Ferran Ràfols. A cavall entre la narració i la poesia, a Medusa brillen totes les virtuts que fan de Casas Ros un autor de culte. L'argument -tot i que és el de menys- tracta del pas d'un boig armat amb un matxet que ha convertit en un infern la sala d'urgències d'un hospital, ja prou infernal abans que hi arribés el protagonista.
Entrevistat a Diari de Girona
Antoni Casas Ros va ser entrevistat la setmana passada enb la secció Contracorrent de Diari de Girona, ocultant com sempre el seu rostre. En l'entrevista assegurava que mai es mostraria en públic ja que no li interessa el món literari, deixava sense aclarir la llegenda del seu rostre desfigurat en un accident de cotxe quan un cérvol se li va entravessar- en el mateix accident va morir la seva acompanyant-, elogiava l'androgínia dels transsexuals, explicava que es dedica a "nedar, veure vins catalans i fer l'amor" i, sobretot, desmentia la llegenda que darrere seu s'amaga algun escriptor famós i reconegut. S'havia parlat de Vila-Matas i de Sergi Pàmies, però va remarcar a aquest diari que no és així, que ell té la seva pròpia identitat, per més que prefereixi quedar-se per sempre en l'anonimat.
Per què en català
Jorge Morales, xilè, poeta, establert a Girona i responsable de l'editorial El Llop Ferotge, explica el perquè de llançar-se a editar Casas Ros en català: "Si hi ha un autor que últimament m'ha fascinat, és aquest". "De pare català i mare italiana, escriu en francès i ha viscut a Perpinyà, Barcelona, Niça, Gènova i actualment a Roma, la seva obra està impregnada del perfum de totes aquestes ciutats, compreses no casualment en el vell arc mediterrani, on en algun temps que imagino assolellat i primaveral, van florir les veus de trobadors i joglars", afegeix l'editor i agitador cultural de Girona. "Una troballa d'aquesta naturalesa no té lloc ni cada dia ni cada mes, i m'atreveixo a dir que ni cada any, Antoni Casas Ros és absolutament excepcional", assegurat
Morales, de tota manera, llança una advertència: "El lector convencional que desitgi llegir un relat unificat, amè, senzill, dotat d'un principi i un final recognoscibles, el que esperi trobar els "bons desitjos d'un món millor" que suposadament hauria d'expressar tota poètica, que no s'aboqui a Casas Ros. No és apte per a paladars cartesians ni per a gurmets de les diferents safates del realisme, ni menys per als qui busquen en la lectura entreteniment lleuger o històries commovedores".
"La qualitat extraordinària de l'escriptura de Casas Ros fa que cada pàgina llegida tingui valor en si mateixa, molt més allà de la interpretació que cadascú desitgi donar al conjunt de l'obra", diu.
