La missió Rosetta ha constatat l'existència de 18 pous a l'hemisferi nord del cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko, amb una profunditat d'entre 100 i 200 metres, i ha observat per primera vegada activitat en el seu interior. En un estudi publicat a Nature, investigadors de la missió descriuen l'activitat i plantegen un escenari sobre l'origen d'aquestes cavitats circulars i profundes similars als pous naturals terrestres, de les quals se sap que són habituals en molts cometes. El 1988 es van trobar per exemple al Halley i el seu origen ha estat discutit durant dècades pels científics.

Aquesta investigació, que per primera vegada ha observat activitat de dolls de gas i pols emergint de les parets dels pous, aporta detalls que poden ser clau per saber quin és l'origen d'aquests i posa de manifest el caràcter heterogeni dels primers centenars de metres sota l'actual superfície del cometa 67P, a qui «persegueix» la sonda.

Les observacions han estat possibles gràcies a la càmera Osiris (amb tecnologia espanyola). Per part espanyola, han participat en aquest treball científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i el Centre d'Astrobiologia. Entre juliol i desembre de 2014, Rosetta va observar el cometa 67P des d'una distància de tot just vuit quilòmetres, cosa que «ens ha permès distingir i veure amb un detall inigualable», indica Pedro J. Gutiérrez, investigador del projecte.

Gràcies a aquesta proximitat i seguiment constant al cometa, els científics han pogut observar que els dolls de gas i pols es produeixen quan els gels del nucli sublimen (pas del gel a gas), va explicar ahir Luisa M. Lara, de l'equip Osiris. Els científics van trobar 18 pous només a l'hemisferi nord del cometa -Lara opina que quan s'explori l'hemisferi sud en trobaran més-, amb característiques similars als ja vistos i probablement més grans.

Sobre l'origen dels pous, els signants d'aquest article agrupen les explicacions en dos escenaris. El primer és que els pous es van formar així des de l'inici dels temps. Els buits existien en el nucli des que aquest es va formar i els sostres haurien caigut com a conseqüència de la sublimació dels gels a la superfície i subsuperficie l'estel a acostar-se al Sol. ?La segona seria un procés evolutiu en el qual el col·lapse i creació d'aquestes cavitats es donaria per una sublimació dels gels més volàtils que l'aigua.