Sense estàtues i sense esqueles imaginava Javier Krahe el seu comiat del món dels vius a Y todo es vanidad, però el que no ha pogut evitar el cantautor madrileny mort ahir als 71 anys a causa d'un infart són les paraules d'admiració que els seus amics i companys de professió li van dedicar a través de Twitter. Molts d'ells -Pablo Carbonell, Santiago Segura, Pedro Guer?ra- i altres com Joan Manuel Serrat, Alejandro Sanz, Miguel Ríos o Albert Pla van gravar un disc homenatge fa ja una dècada cantant les seves cançons, titulat precisament així, Y todo es vanidad.

Les seves cançons van tornar a ser protagonistes ahir en el seu comiat. La humorista i presentadora Eva Hache va recordar un extracte d'El cromosoma: "La mort no m'omple de tristesa, les flors que sortiran pel meu cap alguna cosa donaran d'aroma", va escriure al seu perfil social. El cineasta Santiago Segura, soci de Krahe a la discogràfica "18 chulos", es preguntava "Qui farà ara aquestes grans cançons cuidant les esdrúixoles?", mentre que Julián Hernández, de Siniestro Total, assegurava "Krahe és etern; tu, no".

"El nostre volgut i admirat Krahe va escriure anit el seu últim vers. Fins sempre, amic i mestre, llarga memòria a la teva llum i el teu enginy. T'estimo", va escriure el seu homònim, el també cantautor Javier Ruibal.

Altres hereus de la seva petjada creativa, com Ismael Serrano o Quique González, es van unir també als condols.

De l'òrbita política van arribar les paraules del líder de Podem, Pablo Iglesias, que va recordar el moment en què, al novembre passat, va sortir a l'escenari de la sala Galileo Galilei amb Krahe per cantar Cuervo Ingenuo, amb què a la dècada dels 80 el cantautor i poeta va criticar les promeses incompertes del PSOE. Per la seva banda, l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, lamentava: "Krahe no pot marxar ara. Madrid té encara molts deutes amb ell i amb la seva lucidesa".

Krahe va ser, juntament amb Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina i altres cantautors, un dels exponents de l'anomenada cançó urbana madrilenya dels vuitanta, que va tenir la ironia i la crítica com a fil conductor d'un prolífic catàleg de composicions. Precisament amb Sabina i Alberto Pérez va enregistrar un dels seus discos més populars, La Mandrágora (1981), que va arribar a vendre 100.000 còpies. El seu últim treball va ser Las diez de últimas, editat l'any passat.