L'ús del català entre els més grans de 15 anys ha baixat a Catalunya un 1,2% i l'entesa un 2,2% en el període 2003-2013 a causa de la migració dels últims anys, segons es va destacar ahir en la III Jornada sobre llengua i societat als territoris de parla catalana.
Més de 250 experts en llengua catalana van assistir a la trobada en què es va destacar que, malgrat aquestes dades, "el català manté el poder d'atracció, encara que ha de superar les conseqüències de l'important creixement demogràfic dels primers anys del segle XXI".
El manteniment del poder d'atracció del català es dedueix, segons el Departament de Cultura de la Generalitat, perquè el català obté més representació com a llengua d'identificació (36,6%) que com a llengua materna (31,3%).
En aquesta trobada, a la qual va assistir el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, es van presentar els resultats de l'enquesta EULP, realitzada el 2013, que és la més àmplia que s'ha fet sobre la situació de la llengua catalana dels últims 10 anys a Catalunya, i l'instrument més important de què es disposa avui per conèixer la situació de les llengües a Catalunya.
També hi van participar la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d'Andorra, Montserrat Planelles, i la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Maria Fuxà.
Mascarell va remarcar en presentar les dades que, "malgrat la negativitat política i els canvis demogràfics i tecnològics dels últims temps, es pot dir que la llengua catalana té prou força interna per haver-se imposat" i que "la política del govern de Catalunya passa per fer del català llengua d'Estat, i d'Europa, en plenitud".
En la jornada, que té com a objectius presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, també es van ferpúblics els resultats d'altres enquestes fetes a Andorra, la Franja de Ponent i les Balears.
A Andorra, el català se situa en un escenari més favorable que en anys anteriors pels canvis sociodemogràfics i per l'escolarització en català dels fills de persones immigrants no catalanoparlants, però l'ús general d'aquest idioma s'ha reduït del 64,4% de l'any 2004 al 50,3% del 2014. Quant a la Franja, el 94,1% de la població entén el català, el 80,2% el sap parlar i un 74,7% declara que el sap llegir.
A Balears s'observa que continuen incrementant-se els valors positius dels coneixements de català (capacitat de parlar-ho, 80,5%; capacitat d'escriure'l, (60%), però al mateix temps, disminueixen els valors relatius als usos en gairebé tots els àmbits.
Aquesta tendència es percep en comparar els valors obtinguts en l'enquesta del 2014, la qual es va fer, seguint una metodologia similar el 2003-2004.
Del conjunt de la població catalana adulta de més de 15 anys, el 60% ha nascut a territoris de parla catalana, el 18% a la resta de l'estat i el 22% a l'estranger.
El 80,9% dels entrevistats estan d'acord que la llengua de les Illes Balears, el País Valencià, d'Andorra i de Catalunya és la mateixa, mentre que el 12,4% hi estan en desacord.
