Els enviats especials que els Mitjans de comunicació destaquen per fer el seguiment del viatge papal a les tres nacións sudamericanes d'Equador, Bolívia i Paraguay, tenen un encàrrec difícil. Francesc, pare i pastor, no va allà a fer conferències. És tot ell un "evangeli", literalment, una bona notícia. Ho és la seva manera de conectar el poble, d'arrancar de la realitat, que vol dir , en primer lloc, de les "coses", sobre tot de les coses "atormentades" per la vida de cadascú.
Del poc menjar sobre la taula, del vestit espellofat, dels horitzons sense horitzó, o de les "coses", acumulades en mans de pocs que volen ser menys. Però el Papa parteix d'allò que palpa , en les mans i en el cor dels homes, i va assenyalant , després d'analitzar-ho tot a la llum de l'humanisme i de la fe, la "globalització de l'esperança", "que ha de substituir la gobalització de l'exclusió i de la indiferència". Les mateixes víctimes de la situación i els interessats en promoure un "canvi" poden fer molt. Han de fer molt en aquesta recerca quotidiana de les tres T: treball, taula i terra. Però immediatament el Papa Francesc enfronta l'home amb el seu veritable repte, li asenyala el camí primordial : "S'ha de canviar el cor". És el cor de la societat el que s'ha corrumput. És aquest cor que s'ha de redimir. D'entrada afirma: "No espereu d' aquest Papa una recepta. Ni el Papa ni l'Església tenen el monopoli de l'interpretació de la realitat social ni la proposta de solucions a problemes contemporanis". Convida els batejats a deixar el món xop del seu amor, en la relació personal, en la família, en el grup social i al món sencer, i convida tots els pobles que construeixin la seva història "cercant el seu propi camí i respectant valors que Déu ha posat en el cor". El fons geogràfic de la visita del Papa ha estat una teixit de Santuaris marians. Parlant de Crist i la seva Mare remou els cors.
