El neuròleg i escriptor Oliver Sacks va morir ahir a la seva casa de Nova York als 82 anys d'edat.
El popular escriptor, que es va fer famós amb títols com L'home que va confondre a la seva dona amb un barret, emprava els seus casos clínics, pacients i les malalties que tractava per reflexionar sobre la consciència i la condició humana.
The New York Times va citar que el seu assistent personal, Kate Edagr, va confirmar que la mort era a causa del càncer que patia.
En un article publicat al febrer pel rotatiu novaiorquès, el neuròleg, nascut a Londres, va anunciar que un melanoma a l'ull s'havia estès al fetge i estava en fase terminal.
Sacks, professor de neurologia de l'Escola de Medicina de la Universitat de Nova York, formava part d'un selecte club de científics els descobriments dels quals han sabut calar en audiències més generals.
Les seves obres han revelat explicacions científiques fins ara desconegudes, l'origen de les al·lucinacions, per exemple, i tant els seus assajos com els seus llibres han servit de gran ajuda al lector comú.
I és que fruit de les seves dues aficions, Sacks va saber combinar l'exploració de la ment amb el món de la literatura.
La seva infreqüent popularitat entre els científics li va permetre vendre més d'un milió d'exemplars només a Estat Units i, fins i tot, la seva obra Despertars (1973) sobre un grup de malalts amb casos rars d'encefalitis, va ser portada el 1990 al cinema i protagonitzada per Robin Williams i Robert De Niro.
En els seus llibres explica als lectors síndromes com el de Tourette o Asperger, cosa que li va valer gran fama com a divulgador científic.
En el seu comiat dels lectors, l'autor i popular científic va escriure: "Fa un mes em trobava bé de salut, fins i tot francament bé. Als meus 81 anys, seguia nedant un quilòmetre i mig cada dia. Però la meva sort tenia un límit: poc després em vaig assabentar que tinc metàstasis múltiples al fetge".
En descriure la seva vida com un "privilegi" i "una aventura" concloïa que "no puc fingir que no tinc por. Però el sentiment que predomina en mi és la gratitud".
