Crec que el que es va viure dissabte a la ciutat de Girona i concretament dins la Catedral va ser un fet històric digne d'elogi i per recordar. La Catedral actualment es fa servir per a moltes coses, però penso que aquesta ha estat una de les més emotives que s'hi ha celebrat. Són moltes les persones que poden parlar bé de les Religioses Filles de Sant Josep. Jo només conec el fil conductor d'aquesta congregació religiosa i des de la vessant més propera: la del malalt. Per aquesta sí que els puc dedicar unes paraules d'agraïment, que és el que vull fer.
Primerament donar les gràcies a aquestes tres religioses: la Fidela Oller, la Facunda Margenat i la Josefa Monrabal, mortes durant la guerra civil de 1936 i que des d'aquest dissabte i amb una cerimònia històrica viscuda a la Catedral de la meva ciutat, a la qual jo també vaig rebre les aigües baptismals, ara ja són Beates.
Gràcies en nom de milers de persones anònimes que ja no hi són que van patir els estralls de les malalties, la solitud, la pobresa i la guerra i al seu costat van trobar una mà estesa, no només de les germanes Fidela, Facunda i Josefa sinó de qualsevol altra monja que els va pal·liar els moments de sofriment i amb la seva escalfor els van fer més lleu el dolor o, fins i tot, la mort. De ben segur que si alguna d'aquestes persones pogués donar-los les gràcies, serien ben sentides. En nom d'elles ho faig jo, "Gràcies, germanes".
Només els que hem conegut el sofriment de persones estimades o fins i tot per nosaltres mateixos podríem desgranar una mica la tasca de les Religioses de Sant Josep. Què significa a peu de llit trobar l'escalfor d'una mà estesa plena de comprensió, estimació, esperança i molt d'amor. Això es palpava quan algun malalt rebia la companyia d'una filla de les Religioses de Sant Josep ,que és justament a què es van dedicar molts anys: a vetllar malalts a les clíniques o a cases particulars.
Recordo fa molts anys quan nosaltres érem petits que la mare d'una família amb tres mainades va patir una embòlia. Eren de fora, i en aquell moment no tenien més familiars aquí. La meva mare en veure aquella situació i que ella no la podia atendre perquè havia d'estar pel negoci, va sol·licitar els serveis que feien les vetlladores i els hi va posar una germana cada dia. Allò era com tenir un àngel al costat del llit. Hi havia famílies que a vegades tenien algun familiar al llit durant mesos i sé que la germana que hi anava acabava essent un familiar més que fins i tot ajudava en coses de la casa. La gent que tingui uns quants anys podrà recordar com els matins cap a les vuit o els vespres et podies trobar amb grupets de monges que anaven de dues en dues i que venien o anaven a cases o clíniques a vetllar els malalts i tornaven al convent de les Filles de Sant Josep, avui convertit en el reconegut centre Geriàtric Maria Gay.
Abans eren moltes les clíniques o hospitals en què hi havia monges: l'hospital Josep Trueta, l'hospital de Santa Caterina, el Psiquiàtric de Salt i el Geriàtric Puig d'en Roca. Aquests quatre pertanyien a la Diputació i la congregació eren les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul. Cada dia sento més el que és trobar a faltar aquest servei als hospitals o geriàtrics. Precisament ara que hi torna a haver tant de dolor i patiment de gent jove, quan arriba el moment tan especial de dir adéu a la vida és quan més s'agraeix trobar una mà amiga que et retorni l'esperança.
Dissabte quan escoltava el cardenal del Vaticà, Angelo Amato, com descrivia l'assassinat de les monges aquell dia del mes d'agost de l'any 1936 m'emocionava i reconec que les seves paraules transmetien emoció quan parlava en nom del Sant Pare. Semblava el mateix papa Francesc i per un moment em vaig sentir a Roma. La data que ha quedat fixada per a la celebració serà el dia 30 d'agost de cada any. Parlava de la persecució en temps de guerra de religiosos i religioses i que avui en dia encara continua. Dels seus llavis es van poder escoltar aquestes paraules "podran matar el cos però mai aconseguiran matar l'ànima". Que certes.
Penso que les Filles de Sant Josep de Girona juntament amb els països on estan esteses han d'estar molt orgullosos de les beatificacions de tres de les seves monges que es van fer dissabte a casa nostre, a Girona. Jo ho estic molt.
Des d'aquí felicito la superiora general de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, la germana Carmen García, perquè la faci extensiva a la resta de la comunitat i a les persones que han envoltat aquest acte tan entranyable. L'emoció que desprenien les seves paraules d'agraïment és indescriptible juntament amb el coratge de continuar amb la tasca de tenir cura de la gent. Penso que els gironins hem de sentir aquest acte una mica nostre. Dues d'aquestes monges eren nascudes aquí: una a Girona i l'altra Banyoles, on hi tenim la reconeguda Clínica Salus, precisament famosa pels grans metges que la dirigeixen i per la congregació de monges que encara s'hi troba. Enhorabona a tots.
