L'actriu Clara Segura es converteix en una dona al límit i en una supervivent a l'obra Conillet, en què actua completament sola en un monòleg postfeminista on es parla de la pressió i la realitat que viuen les dones de la societat actual com a mares i com a persones.
L'espectacle es va presentar ahir al Teatre Lliure i està programat dins del festival Temporada Alta de Girona. S'estrenarà el pròxim 6 i 7 de novembre al Teatre de Salt. Després, de l'11 de novembre al 6 de desembre, arribarà al Teatre Lliure de Montjuïc de Barcelona, dirigida per Marc Martínez, «com la faula d'una dona que fa les paus amb el passat per sobreviure en el present i poder afrontar el futur».
Marc Martínez va explicar que fa uns 15 anys va veure, en un festival de Sitges, una funció que el va emocionar de Marta Galán, que anys després li va trucar per dir-li que tenia un text El conejito del tambor de Duracell que li agradaria que portés als escenaris i, 3 anys després, s'estrena com a «Conillet».
L'obra està concebuda com un text sense la mordassa que imposa allò políticament correcte, i l'espectacle comença quan Conillet rep una carta de l'escola on li diuen que el seu fill no progressa adequadament. A partir d'aquest fet es dispara l'acció de l'obra i del cor de l'únic personatge, una dona que inicia un viatge que l'acabarà conduint a les profunditats del seu interior, i que la confrontarà amb les seves pors i els seus desitjos.
La protagonista és mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, por i està molt cansada; és una dona al límit que fa malabars diàriament per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. La protagonista, Clara Segura, va destacar que Conillet és una obra fàcil de veure i difícil d'explicar perquè en una hora i vint minuts estableix una conversa amb l'espectador sobre la realitat de les dones.
«Comença com una dona normal que va parlant per capes de la seva vida quotidiana, que és com la vida de cada dia de les dones -segons explica Segura-, però entra al seu interior fins a acabar dient tot el que ha callat».
Marta Galán, llicenciada en Filologia Hispànica i Literatura Comparada i en Arts Escèniques per l'Institut del Teatre, va explicar que el text no és ni comèdia, ni drama, tot i que pot ser de tot, és «un text amb poesia i amb complexitat», en què hi ha clarament dos protagonistes, Conillet i l'espectador. També va reconèixer que escriure-la ha estat un repte perquè és el seu primer monòleg, fet que suposa «un pas més, ja que s'obre una porta no tocada fins ara».
A l'autora li costa parlar de la peça perquè és la primera vegada que algú dirigeix un text seu. Fins ara, el que havia escrit eren propostes de creació en col·laboració amb artistes i altres autors. L'obra, amb un punt autobiogràfic i amb inputs de la vida, és un text líric que no està escrit pensant a construir un personatge tancat, sinó que és la veu d'una dona que parla de fills, sexualitat, de les seves necessitats, és una barreja d'emoció, pensament, discurs i poesia.
