Dos fets de vida. Reflexió amb pares d'un grup d'infants de catequesi tot comentant la festa de Tots Sants. Els faig aquesta pregunta: tu i jo també som sants?
Resposta immediata d'alguns: «Jo no ho vull ser, perquè no vull ser estrany, ni viure com ens expliquen que han viscut alguns sants. Jo en tinc prou de procurar ser bona persona. Això de ser sant està fet per a d'altres».
Reunió amb un grup de joves als quals també faig la mateixa
pregunta, tot comentant una pel·lícula. Penso en sant Francesc. La resposta: «De cap manera. Jo vull ser normal. No em vull passar la vida sense passar-ho bé. A més, és impossible perquè faig moltes coses que no estan bé...».
Malauradament, moltes persones -i fins i tot alguns creients- tenen una imatge o convicció molt estrafeta o desvirtuada de la santedat.
Per això aquesta festa de Tots Sants ens ha d'ajudar a viure
també pensant en cadascun de nosaltres.
Ras i curt: la diada de Tots Sants ens recorda que l'Església ha fet la seva llista de sants i santes, de beats i beates, perquè tinguem models, punts de referència per a la nostra vida. També cal tenir present una llista encara molt més llarga, incomptable, que és la llista de Déu, amb una immensa multitud de dones i homes, joves, infants.
Alguns els hem conegut, ens han estimat i els hem estimat, ens han transmès la fe, i per mitjà de les seves mans hem rebut la gràcia de Déu en els sagraments. Han viscut deixant-se estimar per Déu, acollint el seu amor, estimant-lo amb tot el cor, i ara ja són feliços del tot; són benaurats o sants perquè gaudeixen de Déu.
De fet -i aquesta és la resposta a la pregunta-, la festa ens recorda que nosaltres som sants i hauríem de viure com a tals sants. En quin sentit som sants i santes? Perquè som bons cristians i ho fem tot bé? NO! Perquè Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som.
A la primera carta de sant Joan hi trobem aquesta afirmació: «Déu ens reconeix com a fills, i ho som, però encara no s'ha manifestat del tot [...] (Extret del Full Parroquial).
