Busquets i Grabulosa dedica un assaig a la cara oculta de la història de l'Església

El llibre aborda les primeres comunitats cristianes, l'Església col·laboradora amb el tràfic de negres i el papa Francesc

04.11.2015 | 07:19
Lluís Busquets i Grabulosa.

L'escriptor, professor universitari i periodista Lluís Busquets i Grabulosa mostra «la cara oculta de la història de l'Església» en un assaig que no deixa de ser un homenatge als «heretges, perseguits i excomunicats».

Precisament aquests són els explícits títol i subtítol de l'obra: Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la història de l'Església, un assaig de 576 pàgines fruit de cinc anys d'investigacions que l'editorial Proa acaba de publicar amb una portada reveladora: la pintura de Goya Tribunal de la Inquisición.

La història de l'Església es presenta aquí «des de la banda dels marginats, dels heretges i condemnats», remarca Busquets, col·laborador habitual del Diari de Girona.

El prestigiós teòleg J. I. González Faus, autor de l'epíleg, reivindica que «una història de l'Església des de l'interès pels que hi van ser derrotats o exclosos és per ella mateixa un afany molt eclesial».

L'olotí Busquets i Grabulosa és conscient de la seva singular aportació a un món editorial, el de Catalunya i d'Espanya, que no té encara publicada cap història de l'Església des de la perspectiva dels perdedors, global i panoràmica, que abraci des dels debats de les primeres comunitats cristianes i la formació del cànon fins a l'encíclica Laudato Si, del papa Francesc, del passat mes de maig, passant pel que l'autor anomena els «cismes més vergonyosos i les revolucions protestants i francesa».

El llibre va néixer en un curs encarregat pel centre d'estudis Cristianisme i Justícia que impartiren Lluís Busquets i el professor Jaume Botey, de l'UAB.

El llibre s'inicia amb les tensions de les primeres comunitats seguidores de Jesús el Natzarè -les controvèrsies entre Pere, Jaume, el germà de Jesús, i Pau-, els debats sobre la formació del cànon del Nou Testament fins a la imposició d'una línia «ortodoxa, jeràrquica, androcèntrica i misògina».

L'autor recomana per «apassionant» el recorregut pels concilis cristològics, «maneflejats per l'emperador Constantí i els seus successors», el pas per la cristiandat medieval i els grups dissidents -càtars, valdesos, beguins, espirituals i fraticels-, els cismes d'Orient i Occident i la corrupció papal del Renaixement.

La revolució protestant, la implantació d'una Església absolutista -inicialment col·laboradora amb el colonialisme, l'esclavitud i el tràfic de negres-, porta a la revolució francesa i a considerar els seus valors més evangèlics que els proposats per l'Església del moment.

L'oposició entre una església liberal enfront d'una altra de conservadora i intolerant, porta a repassar les condemnes del modernisme, la tardana preocupació per la qüestió social i als estantissos equilibris amb els totalitarismes del període d'entreguerres del segle passat.

Busquets aborda minuciosament les tensions entre l'Església catalana i l'espanyola, tant en l'època republicana com en l'època de la transició democràtica, amb les conseqüències renovadores del concili Vaticà II, i la involució viscuda després de la desaparició de Pau VI, incloses les tensions entre el cardenal Tarancón i Joan Pau II.

Preguntat sobre si l'Església i el Vaticà tornarien als orígens del cristianisme ha contestat així: «Sortosament l'Església i el Vaticà són dos coses diferents. Ho hem vist en el recent Sínode, on s'ha imposat els carques. El papa Francesc no trencarà mai la unitat de l'Església, però va fent el seu camí. A la meva Carta al papa, on demanava aquest retorn als orígens, adduïa que calia començar perquè el Pontífex deixés els palaus vaticans. I em van titllar boig. Encara no van passar tres anys perquè el nou Papa abandonés aquells palaus».

El llibre té l'habitual to divulgatiu de l'autor i incorpora més d'un centenar d'esquemes sinòptics i un índex de noms propis de gairebé 30 pàgines que facilita la consulta de temes i personatges, «si els poders fàctics no l'enterren abans d'hora», comenta sorneguer l'escriptor d'una obra polèmica que no deixa indiferent.

L'autor, que ha publicat diverses obres sobre els orígens del cristianisme, ha declarat que li ha tocat «de confrontar la pròpia fe amb no-creients i agnòstics, la mar de bones persones», que l'han interpel·lat, i assegura que no busca pas, «només justificar la seva fe sinó legitimar-me-la, fer-la de bona llei, bandejant tot el que pogués tenir de llast».

Sobre la possibilitat que les males llengües diguin que explota un cert sensacionalisme amb finalitats comercials, ell assegura que si algú opina així «s'equivoca de mig a mig».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema