Aquest diumenge acabem l'any de la litúrgia de l'Església amb aquesta festa de Crist Rei.
Aquesta expressió -per a alguns no gaire encertada, i que cal situar en el temps- equival a dir:?«Crist és el Senyor».
Amb aquesta expressió s'ha lloat Crist, se li ha cantat, invocat... però alguns, en temps ja llunyans, la feien servir per colpejar i vexar els qui consideraven enemics de Jesucrist. No m'ho han explicat, sinó que jo mateix ho he viscut. Per això se'ns imposa viure el veritable significat de la festa.
Tanmateix, en acabar un any de les nostres celebracions, hem de ser conscients que aquest temps ja ha passat i no el tornarem a viure. D'aquí la pregunta:?què n'hem fet, d'aquest any? Tenim un salm que ens convida a pregar: «Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor».
Per entendre bé la festa i que ens ajudi a valorar l'any litúrgic viscut, cal canviar de diccionari i fer servir el de Jesús de Natzaret, i després revisar com hem viscut des del primer diumenge d'advent de l'any passat.
«Tu ets rei?»- pregunta el representant de l'home més poderós de la terra, l'emperador de Roma, a un pobre home per al qual es demana pena de mort, la crucifixió: un tal Jesús de Natzaret. La resposta del natzarè és totalmetn desconcertant:?«Sí, jo sóc rei!». La seva missió és ser un testimoni de la veritat, i per això ha vingut al món.
Certament que Jesús es proclama rei, però fa servir el seu «diccionari» per expressar el significat del seu «ser rei».
Tots tenim clar que Jesús no presentava l'aspecte, ni el tarannà, ni les aspiracions del que tots entenem per ser rei, tal com coneixem per la història humana. Res a veure amb palaus, escorta, luxes, aristocràcia, poder, riquesa, refinament... I malgrat això, respon: «Sóc rei». Per a Jesús, ser rei és ser testimoni de la veritat, i l'afirmació ens suggereix algunes pistes. Si ens fixem en la seva vida i en les expressions evangèliques que manifesten per què ha vingut i què fa, hi descobrim [...](Extret del Full Parroquial)
