Joaquin Bernadó ( Santa Coloma de Gramenet, 1935) ha estat, sense cap mena de dubte, el millor torero català de tots els temps. Reconegut arreu pel seu toreig clàssic i sobri, va gaudir d'una gran estimació i admiració entre els aficionats gironins que freqüentaven les places de Girona, Sant Feliu de Guíxols, Figueres i Lloret de Mar.

En Quimet, com se l'anomenava carinyosament, tenia un gran cartell a la nostra ciutat on, fins i tot, des de les pàgines de l'antic Los Sitios de Gerona, s'havia fet una campanya periodística per aconseguir més actuacions seves a les places de Girona i província amb l'argument que els ròdols catalans havien de donar suport i promoure cartells taurins amb la presència de Bernadó.

Bernadó ha parlat a aquest diari sobre la delicada situació taurina que es viu a Catalunya, que «és molt complicada pel clima tan contrari a la festa que s'ha creat. Els nois d'avui molt probablement no saben qui és Manolete ni han sentit parlar mai de Chamaco, Bienvenida ni de mi mateix. Aquest fet és molt greu, ja que s'amaga una part molt important de la cultura d'aquest país. La situació, però, no només es dolenta a casa nostra sinó també a la resta de la Península, on hi ha campanyes orquestrades de moviments polítics i animalistes que deixaran molts pobles sense espectacles taurins. Les grans fires taurines no perillen, ja que mouen una gran quantitat de diners i, per aquest motiu, és molt dificil que es prohibeixin».

Joaquim Bernadó coneix molt bé els aficionats catalans als quals valora molt el seu posicionament en aquests temps actuals: «Qualsevol iniciativa taurina que vingui de Catalunya té un gran mèrit, ja que es necessita molt de valor i moltíssima afició per mantenir viva la flama de la festa en un territori tan hostil».

Bernadó guarda grans records del seu pas com a torero per les places de braus gironines:«Jo vaig torejar moltíssim tant a la plaça de Girona com a les places de Sant Feliu de Guíxols, Figueres i Lloret de Mar. Vaig torejar gairebé en totes les curses que "El Cordobés" va oferir a l'"España Brava" de Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar. La plaça José Luís Andrés de Lloret de Mar la vaig inaugurar jo i vaig tallar una orella al meu primer toro, del ferro de María Sánchez Terrones. A Girona recordo haver fet grans feines com la de l'any 73 a un bon brau de Domingo Ortega».

Els toros han estat molt importants per a Bernadó, «han estat la meva vida. Sense els toros no hauria conegut la gent meravellosa que he arribat a conèixer ni hauria pogut veure tant de món com he vist. Els toros m'han format com a persona i m'han donat valors».