Aquest 2016 se celebren diverses efemèrides de diversos compositors, que poden servir per homenatjar la seva figura i difondre la sardana i la seva obra.
Així, es pot commemorar els 125 anys del naixement dels compositors Enric Barnosell Saló de Peratallada, Josep Baró Güell, de Cervià de Ter, Antoni Català Vidal, de Sitges, Josep M. Gassó Monrós de Manresa, i Francesc Juanola Reixach, de Tortellà, Enric Barnosell, de Palausacosta.
En Josep Baró Güell de Cervià de Ter, compta amb més de 100 sardanes, i se'n pot destacar Idil·li a la Font Vella, premi Vicenç Bou-Diada de la Sardana 1966. La seva àmplia col·lecció d'instruments i documentació musical li van permetre fundar el Museu de la Sardana de Girona el 1961.
En Josep M. Gassó Monrós de Manresa, va ser un impulsor de ballades de sardanes i va fundar entre d'altres, l'Esbart Barceloní de Dansaires. D'entre la seva vintena de sardanes la més popular va ser La boja, composta per a 2 cobles.
En Francesc Juanola Reixach, de Tortellà, va ser un prolífic compositor, amb més de 600 sardanes i una gran popularitat a Manresa. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana, però també són sardanes seves Xitxarel·la' obligada de tible o Canta el fiscorn, Rítmica i Adéu il·lusió, obligades de fiscorn.
També es poden celebrar els 100 anys del naixement dels autors Pere Mercader Terrades de l'Escala Joan Alfonso Orfila, de Barcelona, Josep Auferil Costa, de Sabadell, Manel Balasch Suñé, de Sant Julià de Vilatorta, Marià Brugués Corbera, de Sant Hilari Sacalm i Feliu Casas Zaragoza, de Tossa de Mar.
En Pere Mercader Terrades de l'Escala, fou fill del conegut Pere Mercader Andreu. Va estudiar amb els mètodes d'Enric Morera com a pupil d'en Ramon Serrat i va ser alumne d'en Frank Marshall. Va composar unes 40 sardanes.
En Joan Alfonso Orfila va ser deixeble d'Enric Morera i d'Eduard Toldrà. Va ser membre fundador de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Va composar només 3 sardanes, però la titulada Torre-roja va rebre el 1r premi SGAE del 1994. També va ser el transcriptor per a banda de tots els himnes dels països que van participar als Jocs Olímpics de Barcelona'92.
En Josep Auferil Costa, molt conegut, sobretot a Sabadell, és autor de més de 90 sardanes, entre les quals destaquen Sardanes a Can Deu, que l'any 1972 obtingué el Premi de la Sardana de l'Any, L'Aplec de Sabadell, L'aplec de Santa Perpètua, Riallera Maria TeresaMontserrat Avellaneda.
En Manel Balasch Suñé ha escrit una vintena de sardanes i, malgrat que el 2016 se celebrarà el seu centenari, avui encara és viu.
En Marià Brugués Corbera és autor de 4 sardanes, de les quals se'n coneix sobretot La plaça del Dr. Gravalosa.
D'en Feliu Casas Zaragoza es té constància de 2 sardanes. La peculiaritat d'una d'elles, Pensant en ella, és que la va escriure des del camp de concentració d'Argelés, després de la Guerra Civil.
D'altra banda, també es poden commemorar els 50 anys de la mort dels músics Francesc Vilaró Carbonell i Josep Culubret Gutiérrez.
En Francesc Vilaró Carbonell va perfeccionar estudis amb en Joan Lamote de Grignon. Té unes 70 sardanes però la més coneguda és En Ton paleta.
En Josep Culubret Gutiérrez va néixer a Panamà. Va composar només 4 sardanes i El pla de l'amor està enregistrada.
Finalment, unes altres efemèrides són els 25 anys de la mort de compositors com Josep Massó Quer, de Sant Joan de les Abadesses, Agapit Torrent Batlle de Figueres o Josep M. Baiges Jansà, de Barcelona.
En Josep Masó Quer de l'Armentera, va ser alumne d'en Josep Blanch i Reynalt i d'Enric Sans. Va composar més de 100 sardanes.
Agapit Torrent Batlle, de Figueres és un compositor conegut per sardanes com Lluïsa, premi Sardana de l'Any 1984; Daliniana, premi popular Francesc Basil 1989 o El meu carrer finalista al 3r concurs Conrad Saló. Va ser membre de l'orquestra belga Eddir de Latte. Morí el 1991.
Pel que fa a en Josep M. Baiges Jansà, la seva sardana més coneguda és Peret Ganxet. Aquesta peça és gairebé un himne reusenc. Va ser un notable dibuixant que va caricaturitzar personatges de Reus.
