L'Agència Espacial Europea (ESA) i la russa Roscosmos es van sumar ahir al somni de conquerir Mart amb el llançament de la missió ExoMars 2016, la primera de dues aventures espacials que col·locaran enginys científics al terra del planeta vermell amb l'esperança de trobar-hi restes de vida. L'ExoMars 2016 va emprendre un viatge interplanetari de set mesos amb destinació al planeta veí a bord d'un coet Protó-M des del cosmòdrom rus de Baikonur, en territori kazakh, a les 09.30 GMT.
"Som camí de Mart. Excel·lent", va declarar a Efe el director general de l'ESA, Jan Woerner, poc després de produir-se l'enlairament. El coet arribarà a Mart el proper octubre, quan la distància entre el planeta vermell i el blau sigui d'uns 175 milions de quilòmetres. En aproximar-se a l'atmosfera marciana el mòdul superior de la nau expulsarà la sonda Schiaparelli, un petit laboratori científic de 600 quilos de pes que baixarà cap al planeta vermell a 21.000 quilòmetres per hora.
Quan es trobi a uns 11 quilòmetres del sòl i hagi reduït la seva velocitat fins a 1.650 quilòmetres per hora, Schiaparelli desplegarà un paracaigudes per alentir el descens i es desprendrà de dues fundes de protecció tèrmica enfront de les temperatures de 1.500 graus centígrads de l'atmosfera marciana. A només dos metres de tocar terra, s'activarà un sistema de propulsió líquida que reduirà la velocitat del mòdul fins als set quilòmetres per hora. A continuació s'apagaran els motors i tocarà terra en caiguda lliure, amb un impacte final a onze quilòmetres per hora en una zona amb roques de 40 centímetres d'alt i pendents de 12,5 graus, segons els científics.
Schiaparelli es quedarà situada a Meridiani Planum, una regió que conté una antiga capa d'hematita, ferro i òxid, que a la Terra apareixen gairebé sempre associades a zones que contenen aigua líquida, element essencial per a l'origen de la vida tal com la coneixem. La sonda es convertirà en el quart aparell controlat que trepitgi sòl marcià, el primer que no pertany a la NASA. L'ESA i el Regne Unit ja van arribar a Mart amb el Beagle el 2003, company de viatge de la sonda ExoMars -encara operativa- amb el qual es va perdre contacte a en arribar a la superfície perquè dos dels seus quatre panells solars no van aconseguir desplegar-se.
La sonda està programa per prendre diverses mesures sobre el terreny en la forquilla de dos a vuit dies marcians que romandrà operativa (Mart triga 24 hores i 39 minuts a girar sobre el seu eix). La seva principal comesa serà validar la seva tecnologia d'aterratge per a la segona part de la missió, ExoMars 2018, que enviarà a Mart un vehicle robotitzat per excavar a dos metres sota terra, una profunditat inèdita.
Quan Schiaparelli conclogui la seva missió arrencarà el treball del seu company de viatge ja que a partir de 2017, i almenys durant un any marcià (687 dies terrestres), el TGO orbitarà a uns 400 quilòmetres de la superfície. El seu objectiu serà analitzar l'1% de gasos concentrats en l'atmosfera marciana a través de quatre aparells científics, amb l'esperança de determinar si hi ha metà, i si aquest és d'origen geoquímic, volcànic o biològic.
Un projecte ambiciós
El gran objectiu del programa ExoMars, dotat amb 1.200 milions d'euros, consisteix a trobar evidències de vida a Mart, un planeta actualment àrid i fred, però pel qual fa 3.500 milions d'anys sembla que corria l'aigua líquida. Es creu que sota els seus casquets polars de diòxid de carboni congelat es poden trobar encara organismes microbiòtics com els que viuen a 800 metres de profunditat sota el gel antàrtic terrestre, on amb prou feines arriba la llum.
Però el segon gran objectiu de la missió serà també perfeccionar la tecnologia que ens permeti, algun dia, colonitzar Mart i, en un futur més proper, enviar una nau capaç de recollir mostres i tornar a la Terra, un somni que podria fer-se realitat a partir del 2020.
