El Black Music Festival abaixa el teló amb The Gramophone Allstars i Zalon

La primera a sonar va ser la coneguda Back to Black, una cançó que a la vegada va donar nom al darrer àlbum que va e·laborar Winehouse abans de la seva mort. Seguidament una versió molt fresca de My tears dry on their own i també You know I'm No Good. Un parell de cançons més van posar punt final a la introducció de l'espectacle amb el públic expectant per rebre a l'artista convidat per l'ocasió, Zalon Thompson, propulsat a la fama a partir de la seva col·laboració musical amb Amy Winehouse durant la seva gira.

Vestit de groc i amb un look d'allò més extravagant el cantant va conquistar el públic del Canal des del minut zero regalant temes com Sexmachine o I Feel Good. Els assistents estaven aplaudint, ballant i participant molt activament en les propostes que anava suggerint el músic a mesura que avançava l'espectacle. Zalon va aprofitar per cantar alguna cançó pròpia i així entrar progressivament en un ambient més proper al soul, on el concert va tenir el seu moment més delicat de la mà de You let me breath. La història de la cançó va tocar la fibra al públic, ja que el músic va reconèixer que la va escriure no només com a homenatge a la seva companya d'escenari, sinó també per a la seva germana, que va morir de càncer unes setmanes més tard. Aprofitant l'aura de tranquil·litat Zalon va explicar anècdotes sobre la seva feina amb Amy Winehouse i sobre la gira que van dur a terme, acabant el seu discurs amb les següents paraules: "Mai hauria pensat que portaria aquesta cançó als escenaris, no us podeu imaginar com d'agraït estic a l'Amy".

Ràpidament el silenci es va veure ofegat per grans aplaudiments i el ritme previ de l'espectacle va tornar amb més força que mai. Hey, little rich girl i per fi l'aclamada Rehab, acompanyada de coreografia, agraïments per als membres de The Gramophone Allstar Big Band i una càlida salutació a tots els assistents.

Un tribut a Winehouse no podia acabar de cap més manera que amb Valerie, una de les cançons més conegudes de la cantant, i unes paraules en català per part de Zalon, "Gràcies Girona, us estimo".

El balanç del festival

En la quinzena edició d'aquest festival el balanç ha estat satisfactori, segons han afirmat la mateixa organització. Un total de 30 concerts repartits en 15 espais de set localitats diferents, han permès que l'ocupació d'enguany arribés al 80%. Durant 20 dies el certamen de música negra va combinar artistes internacionals amb onze grups o solistes catalans i espa?nyols i deu més d'àmbit gironí. Un dels concerts amb més afluència va ser precisament la combinació de l'artista britànic Zalon Thompson, de la mà de la banda musical catalana The Gramophone Allstars Big Band, que van aconseguir un "sold out", seguit de The Stanley Clarke Band, que també va vendre la majoria de les entrades posades a la venta.

A l'espera de les xifres definitives, el director del festival, Pau Marquès, va avançar aquest diumenge que el festival havia registrat un 80% d'ocupació mitjana i que, a grans trets, s'havien superat els 7.000 assistents. Una xifra inferior a la de l'any passat quan es van assolir els 18.000 espectadors. "Estem contents, és difícil calcular el nombre de gent que participa en actes a l'aire lliure però està clar que hi haurà una diferència perquè l'any passat vam tenir durant dos dies un espai fix i gratuït a la plaça Independència", va explicar el director.

De cara a les pròximes edicions tenen clar que volen ampliar el ventall d'estils i gèneres musicals relacionats amb la música negra. És a dir, obrir portes i programar concerts de rumba, hip hop, reggae o ritmes llatins. També volen arribar a més municipis i, sobretot, atreure més públic jove. "Programarem amb aquesta idea al cap perquè ens hem adonat que als joves els costen una mica aquests estils musicals", va comentar Marquès.

Pel que fa al públic, el director va explicar que han notat un interès dels veïns del sud de França i han registrat una bona xifra d'espectadors d'arreu de les comarques catalanes.