La jove israeliana Tamar viatja a contracor de Tel-Aviv a Girona. Porta a l'equipatge una vella clau grossa i rovellada que la seva família sefardita ha anat conservant de generació en generació i ara, cinc-cents anys després, se li ha confiat amb l'encàrrec de trobar el corresponent pany.

Aquesta és la trama de La filla de Chagall, obra teatral escrita i dirigida pel gironí Ferran Joanmiquel, que s'estrenarà avui (21h) a l'Audiori del Centre Cultural La Mercè, on es podrà tornar a veure demà divendres a la mateixa hora, i que forma part de la programació estable del Teatre Municipal de Girona.

Tamar no dóna crèdit a les històries que explica el seu avi, segons el qual ella pertany a una nissaga de sefardites originària de Girona que, com tants altres, es van endur amb ells la clau de casa l'any 1492 quan van ser expulsats durant el regnat dels Reis Catòlics, sense perdre l'esperança del retorn.

L'actriu Mireia Vallès interpreta el paper de la descreguda i irreverent Tamar, la qual acceptarà viatjar a Girona, en part per airejar-se, perquè es troba en plena crisi personal, però la visita al call jueu de la ciutat de l'Onyar tindrà un poder terapèutic fins al punt que ella acabarà per acceptar les pròpies arrels i podrà reconciliar-se finalment amb el passat familiar.

Malgrat presentar-se l'obra com un monòleg, l'actriu té tothora sobre l'escenari la companyia del músic olotí Albert Dondarza, que no es limita a tocar el llaüt, el violí i el padero quadrat, sinó que també interactua puntualment amb la protagonista.

Ferran Joanmiquel ha ambientat l'obra en els anys 2004 i 2005, en els moments dels mortífers atemptats de palestins suïcides a Tel-Aviv. Tamar és una noia rebel, que pertany al grup minoritari d'israelians que consideren injusta la política del govern israelià amb els palestins.

«Quan em van explicar que les famílies jueves expulsades el 1492 s'emportaven la clau perquè pensaven que tornarien, vaig quedar impressionat, perquè els palestins quan van ser expulsats de les seves cases el 1948 també s'enduien la clau», va explicar ahir en roda de premsa el dramaturg i director gironí, especialitzat en l'escriptura de teatre de temàtica social.

El títol La filla de Chagall fa referència al món oníric i poètic de la pintura de l'artista francès d'origen rus. «Chagall era un artista jueu que barrejava amb naturalitat símbols del judaisme i del cristianisme» i «sempre m'ha atret la seva manera de trencar fronteres», va dir l'autor i director d'una obra que, com el món pictòric de Chagall, evoluciona des d'allò real cap allò poètic».

L'actriu Mireia Vallès, nascuda a Barcelona i establerta des de petita a Cassà de la Selva, afronta amb molta força el paper de Tamar. Després de mostrar ahir el seu potencial interpretatiu als periodistes amb la posada en escena d'uns fragments de l'obra al mateix Auditori de La Mercè, Vallès va explicar que va començar a treballar el personatge «fa un any» a partir de lectures dramatitzades.

«En el decurs dels assajos, iniciats fa dos mesos, he anat trobant el personatge. És una feina superinteressant», va assegurar.

«Aquesta clau no obre cap porta, mare. És una llegenda, un conte de fades», diu la intèrpret a l'arrencada de l'obra.

Per Joanmiquel, La filla de Chagall ha quedat incorporada a una «trilogia nascuda involuntàriament» i que es completa amb les anteriors La crida (amb l'actor Jordi Subirà) i El rei del Gurugú (amb David Martínez).

Després de la funció de demà, els espectadors tindran l'oportunitat de conèixer millor el projecte La filla de Chagall amb els seus responsables a la postfunció que oferirà el Teatre Municipal al mateix auditori de La Mercè.