la resurrecció de Jesucrist confirma que Déu és misericòrdia. També és indicat aquest temps per continuar reflexionant sobre la misericòrdia viscuda i oferta. Aquestes obres de misericòrdia ofereixen moltes possibilitats. Tots estem d'acord que cal oferir un ensenyament de qualitat als infants, adolescents i joves, encara que potser no compartim del tot els continguts, el model educatiu i les dimensions que cal educar.
Cal ser molt conscients que són els pares o els tutors -si s'escau- els responsables de l'educació. Molt més difícil és actualitzar la correcció, sigui perquè no ens volem embolicar i es pensa que «aquest no és el meu problema», sigui perquè la correcció no es fa amb estimació i delicadesa, sigui perquè pensem que cadascú faci el que vulgui malgrat que agafi un camí equivocat.
Em limito a reflexionar entorn d'una actitud que considero important, i a la qual sovint no es dóna importància: el bon tracte. Ensenyem i practiquem la bona educació.
La manera com ens acostem i tractem els altres -externament i internament- manifesta la veritable consideració i estima que els tenim. I és quelcom que es repeteix cada dia, perquè la vida està feta de trobades, a casa, entre veïns, en la feina, a l'escola o universitat, al carrer, a la colla, a la parròquia, al club esportiu... és important adonar-se de la «mirada i tracte» de Jesús en els evangelis.
Santa Bernadeta, per descriure com eren les aparicions de la Senyora, «la mare de Déu de Lourdes», deia: «M'ha mirat com una persona». Encara no coneixia qui era, però estava admirada que algú que semblava molt important la tractés de vostè i amb amabilitat.
Els voluntaris de Càritas em comenten que aquells als quals serveixen agraeixen tant o més la companyia, la conversa, l'amabilitat... que les ajudes materials. Així se senten persones amb dignitat. No són els evangelis, en gran part, narracions de trobades de Jesús amb moltes persones diferents? Quina era la mirada, l'acolliment i el tracte que oferia Jesús?[...] (extret del Full Parroquial)
