El nexe argumental de Thànatos és la mort. En cadascun dels onze contes que en formen part hi acaba morint algú, o bé la mort hi té un paper predominant. A Armand Escandell sempre li ha agradat escriure, però fins ara el coneixíem sobretot per la seva afició a la pintura. De fet, forma part del col·lectiu Artpirineus, juntament amb altres 21 artistes plàstics, que practiquen l'escultura, la fotografia o la mateixa pintura entre altres disciplines. Treballa com professor de secundària a l'Institut Abat Oliba de Ripoll. Va néixer a Menorca. A partir de 1983 va estudiar Belles Arts a Barcelona i el 1990 es va guanyar la plaça a Ripoll. Després de quedar dos anys consecutius finalista de concurs de Relats Eròtics de l'editorial santjoanina Neurosi, Escandell s'ha aventurat en la publicació d'aquest recull de contes que s'ubiquen en espais urbans i solen concentrar-se en la figura del fracàs, dels perdedors, dels bevedors i del pessimisme. En canvi els que transcorren en paisatges rurals són molt més bucòlics i plàcids.
Divendres passat, Escandell va presentar el llibre al seu poble natal, Es Castell. En el futur, l'escriptor vol publicar nous relats, probablement amb l'erotisme en substitució de la mort com a columna vertebral. També assenyala que comença a treballar en diversos fragments d'una novel·la. Estarem al cas de la lluita interna entre l'escriptor i el pintor que lliura dins seu.
