Adrià Pujol no fa canari al lector a la "Guia sentimental de l'Empordanet"

La nova mirada d'un escriptor que confessa les nits de porros combina la prosa irònica i festiva amb el rigor i l'erudició

06.06.2016 | 07:15
Adrià Pujol i Miquel Martín, dos col·laboradors del Diari de Girona, presenten el llibre la Fundació Josep Pla.

"L'EMPORDANET NO EXISTEIX"Aquesta sorprenent afirmació vinguda d'un fill de Begur obre un llibre que trenca el tediós "empordanisme fulletonesc" dominant a les guies comercials per oferir un fascinant viatge per la història, la gastronomia, el patrimoni, la geologia i per descomptat el paisatge del país de Josep Pla, Gaziel, Pella i Forgas o Ferran Agulló. Un llibre valent, ple de confessions personals.

Adrià Pujol proposa un pacte al lector: "Et demano que confiïs en mi" i, a canvi, "de propina, jo em comprometo a no fer-te canari". Fer canari vol dir enganyar, expressió extreta del joc de cartes.
Amb aquest pacte d'honestedat, l'autor de la Guia sentimental de l'Empordanet (Pòrtic) garanteix que la seva no és una més de les 400 guies digitals o de paper que ha consultat en el procés de documentació, tasca que li ha permès descobrir que, l'una rere l'altra, "es copien deliberadament els textos".
Ben al contrari, aquest antropòleg, professor de la UB i de l'escola de disseny Elisava nascut a Begur el 1974, ofereix una aportació singular i documentada sense amagar, sinó fent ostentació que ha begut des de les fonts clàssiques romanes fins a Pella i Forgas, Ferran Agulló, Fages de Climent o Josep Pla, per citar algunes de les plomes que han parlat del Baix Empordà.
La Guia sentimental de l'Empordanet ofereix la mirada inèdita de la generació que confessa sense complexos haver viscut l'addicció als porros i haver al·lucinat contemplant l'Empordà enturonat amb LSD.
La guia que ha escrit Pujol "és sentimental" i ressegueix experiències iniciàtiques d'adolescència en un tuguri de Sant Feliu que se saltava les lleis sobre l'alcohol i els menors d'edat -el Pup Surf-, en la negra nit robant una "zodiac" per anar a la discoteca Palm Beach, la primera i única entrada a un puticlub, el "joc" de despistar policies locals amb ciclomotor o els banys d'hivern, drogats, a la bassa sulfurosa de Jafre.
Els escrits de Pujol, a partir d'avui nou col·laborador del Diari de Girona, poden resultar així de lúdics i desenfadats, i a estones fins i tot ben irònics, però això no eximeix l'escriptor de sobresortir en la reconstrucció erudita de la història a partir del fil grec, iber, romà i cristià.
O exhibir ploma quan descriu la geografia o evoca les móres d'esbarzer, les picades de rebaixinc, els líquens que es mengen les pedres velles, el paper important de la llum, la punxa de les garoines, el tast d'un pagell o una julivia fregits acabats de sortir de l'aigua o l'estada entotsolada en una platja acaronat pel xaloquet.
I és que hi ha qui sap assaborir les coses autèntiques que encara sobreviuen subjacents i potser en lluita contra la capa asfàltica del turisme industrialitzat en aquest país d'aborígens "fets i pastats". Per l'autor, un dels trets característics de l'empordanès és el marcat sentit de l'humor: "el collonar".
Al llibre no hi falten exemples: l'autor fa una cervesa sota un cel encapotat i comenta al bar: "Sembla que plourà". "Fa de mal dir. També semblava que guanyaríem la guerra". Una família demana un menú vegetarià i l'amo del restaurant respon: "Si voleu us mato un bròquil, però trigaré una mica, que els meus són criats en llibertat". Al Club Nàutic Sa Riera de Begur: "Quines són les millors cales per fondejar?". "Les de tardor". O una de pròpia, a la Sarfa, assegut al costat d'una noia que li agrada: "Adrià, què dius?". "He mal dormit. No t'estranyi que se'm tanquin els ulls i que recolzi el cap a la teva espatlla". "Ui, no t'agradarà: la tinc plena d'ossos".
I és que "collonar protegeix", sosté aquest begurenc fill de qui va ser corrector lingüístic de Josep Pla, a qui considera "un collonador magistral".
Pujol recomana a tots els que vagin de safari per l'Empordà Petit apagar el telèfon mòbil per "evitar la temptació de fotografiar-ho tot i no veure res", i entrar als bars a "observar" els especímens, aixecar acte notarial d'aspectes fonètics i de no verbals per ser testimoni de "gesticulacions d'una antigor formidable". "Una partida de botifarra o un partit del Barça són moments propicis. O vés als mercats".

Un sol Empordà
El llibre defensa l'existència d'un gran Empordà que va del Rosselló a la Tordera, i discuteix la divisió comarcal establerta el 1936 que divideix l'Alt i el Baix Empordà. "L'Empordanet no existeix", arriba a afirmar aquesta guia lúcida i crítica. "Avui és una 'co-marca' comercial que serveix per encarir els preus de la morralla, per promocionar els establiments turístics i per escriure proses botides de lirisme".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema