Clara Janés: "Avui es prescindeix de la bellesa, i això és perillós"

Un discurs sobre l'enigma de la creació, l'alquímia o la presència de Salomó a la mística a Orient i Occident, amb el qual Clara Janés (Barcelona, 1940) vol que es percebi "una petita bellesa", perquè una de les coses que més li importa és "la bellesa" i "avui se n'està prescindint", diu.

"Sí es prescindeix de la bellesa en tot -explica Janés-, com en la moda, les models surten fotografiades amb unes cares que semblen estar en un camp de concentració i estan transmetent aquest missatge: tots estem en un camp de concentració, tots estem en la lletjor. No tenim sortida i la gent innocent ho fa seu, cosa que em sembla molt perillosa", sosté.

L'autora, filla de Josep Janés, fundador de l'editorial Janés, que després s'associaria amb Plaza, i que va créixer envoltada de "25.000 llibres", considera que "vivim en un món dominat per les qüestions econòmiques d'una manera que l'home no pot defensar-se. "A l'Edat Mitjana tothom aprenia a fer anar l'espasa i encara que no fossis ningú, podies defensar-te, avui dia no".

"Qui es podrà defensar davant uns elements de poder tan grans -recalca Janés-, no es pot i el missatge que es transmet és per sotmetre i dir com som de miserables, però intentes refugiar-te i pensar que hi ha una altra possibilitat", afegeix.

Clara Janés, que ocuparà la butaca "U", la vacant deixada per Eduardo García de Enterría, s'ha convertit en la setena dona que forma part actualment de la Reial Acadèmia Espanyola, i en la desena al llarg dels tres segles d'història d'aquesta institució.

I serà la primera vegada que a una dona li doni la replica del seu discurs d'ingrés a una altra dona. En aquest cas serà l'escriptora i acadèmica Soledad Puértolas, qui donarà la rèplica a Janés aquest diumenge.

"Crec que el tema de les dones a l'Acadèmia s'està intentat moure i així ho veiem perquè hi ha ja dones interessantíssimes i altres que vindran", explica aquesta escriptora que s'aixeca a l'alba, i a la qual Jorge Guillén li va dir que cantava "com els ocells a l'alba".

"Però ara el meu ingrés a l'Acadèmia em dóna una altra responsabilitat diferent a la creació", afegeix, i una tasca que encara no sap quina serà fins que entri, "però aportaré el que em demanin", reconeix.

"Suposo que discutiré i proposaré algunes paraules -diu- sobre les quals ja estic pensant com "giraspes", que surt molt en la poesia antiga i de la qual se sap poc, o també d'alguna paraula que s'utilitza en ciència de diferent manera, com 'discret', que no té res a veure amb la manera com s'utilitza en ciència, i aquesta mena de diferències cal posar-les", subratlla.

En el seu discurs, dedicat al que fou el seu professor José Manuel Blecua, figura fonamental en la seva formació, i a la memòria de Martí de Riquer, Janés també parlarà de la importància de la traducció, un tema fonamental en la seva obra.

Premi Nacional de Traducció, Janés ha traduït l'autor txec Vladimir Holan i dirigeix la col·lecció de poesia "Oriente y el Mediterráneo", on ha publicat i traduït poetes turcs i perses.

"Cal anar a la ment del que escriu per poder traduir-lo bé i això és una batalla enorme", precisa l'autora de "La voz de Ofelia".

Matinera, caminadora, apassionada de la música, la física i la pintura (dibuixava des de la infància), aquesta dona gran, de pell blanca i ulls blaus va conèixer la mística des de nena, perquè vivia al costat del monestir de Pedralbes, on es refugiava i les monges les veia des del terrat l'únic dia que aquestes podien mirar el món.

Llavors ella no ho sabia, però avui sí que sap que aquella "comunió còsmica" va ser fonamental per a la seva creació poètica, diu la poetessa, com prefereix que li diguin, que no poeta.

"Dámaso Alonso volia que es digués poetessa i jo ho prefereixo", diu l'autora, per a qui la poesia "ajuda a aprofundir en moltes coses; és un consol", conclou.