La Fundació Gala-Dalí aclareix la sentència del Suprem

A parer seu, la resolució judicial es limita a abordar la legitimació de la Fundació Dalí en relació amb el dret d'imatge regulat per la Llei Orgànica 1119/82 sobre protecció del dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, que limita el seu àmbit a l'anomenada vessant moral o constitucional del dret d'imatge.

Al parer de la Fundació, la sentència expressa que el contingut d'aquest vessant del dret d'imatge «no és el patrimonial o econòmic, sinó el relatiu al menyscabament o la lesió del mateix, bé perquè la utilització de la imatge s'ha fet d'una manera objectivament denigrant, bé perquè s'hagi realitzat d'una manera no concordant amb la conducta que el difunt va observar en vida».

I la sentencia també aclareix a parer seu «específicament que les accions relatives a l'explotació comercial o publicitaria del nomo la imatge del difunt, alienes a qualsevol menyscabament o lesió de la seva memòria, no s'enquadren en l'àmbit d'aplicació de la citada llei orgànica».

La sentència s'ha dictat en un procediment en el qual, la Fundació Dalí exercia una acció per infraccions de drets d'imatge de Salvador Dalí en base i amb fonament a la indicada llei orgànica. Per aquest motiu, diu l'entitat, el «Tribunal Suprem s'ha limitat a valorar la legitimació de la Fundació Dalí respecte a la vessant moral o constitucional del dret d'imatge de Salvador Dalí, sense entrar en la vessant patrimonial d'aquest dret (l'explotació comercial o publicitaria del mateix), pel que l'abast de la sentencia no afecta tal vessant, en quedar tora de la regulació de la llei orgànica».

La Fundació considera que «no és cert que el Suprem hagi fallat - en termes tan genèrics - que la Fundació no té legitimitat per a protegir els drets d'imatge del pintor, sinó tan sols que no la té per a protegir la vessant moral o constitucional d'aquests drets, sense haver-se manifestat respecte de la legitimació de la Fundació per a explotar comercialment i publicitaria la imatge de Salvador Dalí com un dret amb contingut patrimonial».

Aquesta vessant de la imatge de Salvador Dalí com a dret patrimonial amb valor econòmic forma part de l'herència l'artista, que aquest va llegar, diu l'entitat «en testament a l'Estat Espanyol, l'administració i gestió de la qual té encomanada la Fundació Dalí. La Fundació Dalí, per tant, no ha estat privada de cap legitimació respecte de l'explotació comercial i publicitaria del dret d'imatge de Salvador Dalí, i la sentencia el Suprem únicament incideix en què davant una actuació que menyscabi o lesioni la imatge de l'artista (denigrant-lo o de manera no concordant amb la seva conducta en vida), la Fundació Dalí no podrà actuar en la seva defensa».

La Fundació Dalí considera que l'encàrrec que li va fer expressament Salvador Dalí de defensar la seva memòria, inclou també la vessant moral i constitucional del seu dret d'imatge, pel que està valorant la interposició d'un recurs d'empara contra la sentència del Suprem».