Criteris per aproximar la universitat al sector productiu

El doctor en Enginyeria Industrial i expolític Josep Arnau, membre del Consell Social de la UdG, recomana reforçar els lligams entre el món acadèmic i l'empresarial

26.07.2016 | 07:19

Primera fase: època de formació
Quan estudiava BUP als Maristes, el pare em proposava, per les vacances, treballar en dues fàbriques gironines de motocicletes, la Narcla, a Girona, amb llicència de la firma anglesa Willers, i la figuerenca Gimson, amb llicència de l'alemanya Sachs. En aquells moments i en aquella edat vaig acceptar-ho amb recança, però cal reconèixer que va ser molt fructífer.

Durant la carrera de pèrit industrial i en la posterior d'enginyer, recordo un professor amb bata blava al laboratori de motors que duia un estetoscopi penjat al coll i distingia el soroll de les vàlvules i la seva correcta velocitat, així com olorant o observant els gasos d'escapament detectava si els sistemes d'alimentació, lubrificació, encesa, etc. presentaven defectes. Amb tot això, complementat amb visites a indústries i fàbriques del sector, entenia els lligams entre la termodinàmica i la producció de motors tèrmics i components (Seat, Pegaso, MMT Condiesel). Va ser una etapa enriquidora perquè es va convertir en l'òptim de l'ensenyament universitari, amb exemples propers i reals.

Ja com a professor i col·laborador de l'IITT (Institut d'Investigació Tèxtil de Terrassa) vaig tenir l'oportunitat de conèixer equips sofisticats de l'àmbit analític (cromatografia de gasos, espectrometria d'AA, calorimetria...)

Sempre, però, per resoldre problemes reals de l'aleshores potent indústria tèxtil.

Segona fase: etapa de direcció i gestió
Durant la meva etapa com a primer director de l'Escola Politècnica, i per indicació del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), vam crear el Patronat, integrat per empresaris, de la categoria dels Agustí, Palau, Xifra, Feliu de Cendra, Xuclà..., tots ells promotors industrials de reconegut prestigi i amb el mèrit afegit de haver començat de zero.

Una visita i oferiment al president de la Diputació va generar el Laboratori de Control de Qualitat de l'Aigua, relacionat amb les carreres impartides, amb vocació de servei, en l'àmbit del medi ambient. Sens dubte el desastre ecològic del Ter ho va esperonar. El gran nombre de treballs, l'equipament i l'expertesa aconseguida han contribuït a la creació de l'ICRA (Institut Català de Recerca de l'Aigua).

Els representants del sector de la indústria càrnica, liderat per Jaume Casademont, amb el suport de la COCI, que presidia F. Ferrer, van establir un laboratori de productes càrnics, el Laprocar, per tal de certificar, com a universitat, el compliment de les normatives tant pel que fa a les matèries primeres com al procés de fabricació i, especialment, al producte final, amb l'exportació com a prioritat. Amb la posterior incorporació de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i la cessió de la finca Camps i Armet de la Diputació, a Monells, va evolucionar cap a l'ICC (Institut Català de la Carn), de gran prestigi dins la UE.

La Fundació Mas Badia va néixer de la necessitat de fer recerca aplicada tant sobre sistemes de reg com anàlisis edafolològiques i sobre malalties i plagues que afectaven el sector de la fruita. La Cambra Agrària va cedir la finca de 25 ha, ubicada a la Tallada-Verges, al costat del Ter, i la Politècnica va aportar personal i instrumental, a més de les pràctiques dels alumnes i els PFC (projectes de fi de carrera). Després de 25 anys de funcionament, s'ha convertit en un centre de referència dins la UE.

Precisament, l'execució dels PFC es plantejaven, en un tant per cent molt elevat, amb dos criteris: el primer, criteri acadèmic, per complir els requisits establerts; i el segon, les peticions de les empreses via Patronat, per tal de procurar resoldre problemes reals que requerien una formació, una dedicació i una proximitat del futur titulat. Cal recordar que més del 20% van acabar essent contractats per les entitats i empreses afectades.
Sovint rebíem peticions més complexes: la Nestlé va automatitzar la seva línia de fabricació i va demanar un curs a mida quant a continguts, per reciclar els seus operaris, però impartit a la fàbrica, els caps de setmana. Va ser un èxit, i vull recordar que l'actual director es un exalumne.
COMEXI va sol·licitar un curs a fàbrica, per a tècnics, sobre mecànica de fluids (ventiladors, assecatge, soroll, vibracions). El motiu: una millora important d'una màquina impressora que va passar de 100 rpm a 300 rpm, i que triplicava, per tant, la producció.

A instàncies del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es va constituir el GREFEMA (Grup de Recerca en Energia, Fluids i Medi Ambient), posant l'èmfasi especialment en la contaminació acústica, i per a aquest àmbit es va adquirir l'instrumental escaient. Es van realitzar nombrosos treballs per a institucions, ajuntaments i empreses, es van generar recursos econòmics, es van atorgar beques i es van efectuar in situ molts PFC. Cal destacar treballs per a Abertis, Iberdrola i Adif i per a ajuntaments com els de Girona, Salt i Lloret, entre altres.

Tercera fase: situació actual del paper dels consells socials
Com tothom sap, el Consell Social de la UdG és el vincle que uneix la Universitat amb la societat civil. Molts dels seus integrants pertanyen a empreses o a agrupacions sectorials, i altres han estat nomenats per la Generalitat o per les administracions locals (Diputació, ajuntaments, consells comarcals). Són aquestes últimes les que motiven la meva presència en el Consell Social d'ençà del passat mes de maig.

Doncs bé: recollint experiències passades i atenent peticions dels agents productius -com ara la FOEG, la COCI- i de les administracions -com ara la Diputació i la Generalitat de Catalunya-, com a coneixedor dels camins empresos per altres consells socials d'universitats d'arreu de l'Estat, us convido a tots a reforçar els lligams del triangle Universitat-Consell Social-sectors productius, i a tall d'exemple proposo:

1/ Donar suport plenament als anomenats doctorats industrials, superant diferències i prejudicis dels actors, tant de l'àmbit universitari com empresarial.
2/ Potenciar la realització dels PFC a les empreses mateixes. Entre els bons resultats que s'han aconseguit cal destacar la contractació del graduat becari.
3/ Iniciar en l'àmbit de la carrera de professor universitari la valoració dels sexennis de transferència, d'especial rellevància en escoles tècniques i facultats i instituts que realitzen recerca aplicada.
4/ Valorar la formació professional dual i integrar-la plenament al sistema.
5/ Establir una connexió més íntima entre la universitat i l'FP dual, seguint exemples de gran rendiment, com els de la UPV i l'FP de Mondragón. Val a dir que a les nostres comarques algunes empreses han iniciat aquest camí; és el cas de Roberlo, Comexi Group i Nestlé, amb la complicitat del Patronat de l'Escola Politècnica de la UdG.
6/ A les comarques gironines, d'ençà de la implantació de centres universitaris dependents de la UAB, el 1969, i de la UPC, el 1974, així com de la implantació de l'FP el 1975, amb centres a totes las capitals de comarca, s'ha generat una enorme quantitat de persones amb formació que ocupen llocs de responsabilitat en les empreses i les administracions.
7/ Les universitats no haurien de tenir recança a incorporar professors associats amb llarga experiència professional a la indústria o a l'administració, així com les empreses haurien d'acollir amb generositat estades de membres de la comunitat universitària, per tal que coneguessin processos de producció, centres de control de qualitat i entorns de treball.
8/ Caldria trencar, d'una vegada i per sempre, els nivells de consideració social i professional entre els membres de la comunitat universitària i els quadres tècnics de les empreses.

Els grans doctors han de trepitjar més oli i ferralla i els treballadors qualificats han d'acceptar que l'estudi continuat i la formació són imprescindibles i no tenen límits.

La societat mateixa ha de valorar amb més intensitat els sectors productius, la universitat no els pot obviar i l'FP dual pot servir de pont d'unió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema