Tant les autores del text de Pares nostres com els actors (David Planas i Jordi Gilabert) i el director Iván Morales són pares. Tots s'han preguntat sovint si ho estaran fent bé, si donen una bona educació als fills o si, anys enrere, es van comportar com calia amb els seus propis pares. Són reflexions sobre la paternitat a les quals han donat forma de muntatge teatral. El text de l'obra és de les dramaturgues Lluïsa Cunillé, Marta Buchaca, Victoria Szpunberg i Marta Aguilar. Totes d'estils diferents i, per tant, cadascuna ha plasmat la seva visió sobre què suposa ser pare.
La paternitat genera molts dilemes morals. I cadascú la viu d'una manera determinada, depenent del moment personal, de l'edat o de l'educació que ha rebut de petit. Pares nostres és una reflexió sobre els dubtes, les preguntes i les vivències del ser pare. Tot vist amb ulls de quatre dones, però interpretat per homes. Es tracta, doncs, de quatre històries diferents on els personatges són canviants. Per portar-ho a escena, el director Iván Morales ha escollit una disposició de l'espai on l'espectador és a tocar dels actors. "Volem que sigui un acte íntim per parlar de com ens sentim com a pares i fills", va afirmar ahir el director de l'espectacle. "Nosaltres ens fem preguntes, ens despullem davant del públic", reconeix un dels actors, Jordi Gilabert.
El muntatge Pares nostres s'estrena aquesta nit a la sala La Planeta de Girona, i per demà diumenge hi ha dues funcions més. Després del Temporada Alta, farà gira a d'altres teatres catalans.
