Una parella d'ancians conviden a casa una multitud de personatges importants per escoltar un missatge revelador d'un misteriós orador que ha de salvar la humanitat. Dalt l'escenari, però, només hi ha dos actors que, de manera imaginària, donen la benvinguda a tots els convidats. Aquest és el punt de partida de 'Les Cadires', una obra escrita per Eugène Ionesco a mitjans del segle XX i que s'ha convertit en un dels textos més rellevants de l'anomenat teatre de l'absurd. La directora Glòria Balañà l'ha recuperat per estrenar-ne una adaptació al català dins el Temporada Alta i ha escollit per interpretar aquesta parella de vells nonagenaris Carles Martínez i Míriam Alamany. La directora assegura que l'obra beu del sentit de l'humor però que té un fons amarg i tràgic perquè reflexiona sobre la buidor. "Ionesco, com Beckett, és un autor de postguerra i mostra una imatge pessimista de la humanitat i l'existència", apunta.

La directora, Glòria Balañà, defineix el text de Ionesco com una "farsa tragicòmica". L'espectador es trobarà una parella d'ancians (segons el text tenen 95 anys però no els han d'aparentar) que van donant la benvinguda a tot un seguit de personatges, als que conviden a asseure's en una cadira mentre arriba un misteriós orador que ha d'explicar un missatge revelador per a la humanitat. Les cadires, però, aniran quedant buides i la parella d'ancians donarà vida imaginària a tots els personatges que entren per la porta.

"És un text molt lúdic i té un sentit de l'humor inqüestionable però té un fons amarg i tràgic, una mirada pessimista sobre la humanitat", explica la directora. De fet, el tema que vol posar sobre la taula Ionesco és el de la buidor. Una reflexió que, segons Balañà, és pròpia d'un autor de postguerra (va escriure l'obra el 1951) que veu amb molt d'escepticisme els valors de la condició humana. Per parlar d'un tema tan profund, però, Ionesco s'ajuda de l'humor. És per això que la seva obra està catalogada com un dels textos més rellevants de l'anomenat teatre de l'absurd. "L'espectador no ve a riure sinó que passa per molts llocs", apunta Balañà.

Dalt l'escenari, doncs, només hi ha dos actors (més un tercer personatges -l'orador- que apareix al final de l'obra). Balañà tenia molt clar que aquesta parella de vells nonagenaris havien de ser Carles Martínez i Míriam Alamany. Tots dos reconeixen que aquest paper és tot un repte perquè han de recrear la presència d'uns personatge imaginaris que només ells veuen. "És un gran joc que va sobre l'absurditat de la vida i la condició humana, sobre el buit", explica Alamany. Un fet que també remarca el seu company de repartiment: "De fet som una companyia de 50, tot i que només apareixem nosaltres dos", apunta Martínez.

L'obra s'estrena dissabte 22 d'octubre a la sala La Planeta de Girona i després farà temporada al Teatre Akadèmia del Poble Nou del 9 de novembre al 4 de desembre. Balañà ja va estar al festival Temporada Alta el 2009, llavors amb 'Elèctrics'.