La tradició de les festes de Banyoles, a llor de Sant Martirià, segons Rafael Angelats, el 1721 ja hi havia músics i així els altres anys, on devia ballar-se la sardana curta i el contrapàs. El 1835 esdevé la desamortització i es passen uns anys sense festa, que es recupera el 1847, on consta que ja hi havia músics. A partir d'aquest any les cobles hi són sempre presents. El 1887 figura en el programa que es ballaran sardanes llargues, amb la participació de les cobles de Castelló , Torroella i Juncans de Banyoles, any en què l'Ajuntament decideix convertir definitivament la festa de Sant Martirià en la Festa Major.
Ja no hi faltaran més les sardanes, amb dues o tres cobles com a mínim, llevat dels anys de la guerra civil (36-39). Es reprèn l'activitat l'any 1940.
A partir del 1976, cada any 4 cobles hi ha estat presents amb audicions divendres, dissabte i diumenge a la plaça. El 1954 s'enceta la Festa de la Música, que es desenvolupava al teatre Cine Victòria.
En aquests darrers temps, dissabte, diumenge i dilluns hi ha les celebracions sardanístiques que omplen de gom a gom la ciutat.
Comencen el dissabte al matí, a la plaça, a 2/4 d'1 una audició amb la cobla Mil·lenària, especialment dedicada a compositors banyolins.
D'un temps ençà el dissabte i el diumenge a la tarda hi ha 4 cobles a la plaça amb l'anomenat CoCo que vol dir Competència de Cobles. El dissabte la competència de Cobles intervenen: Joves: Bisbal Jove, La Flama de Farners, Mil·lenària i Reus Jove, interpretaran una ronda de sardanes per escoltar, una de sardanes per ballar, una de sardanes obligades, una de sardana popular i una darrera actuació de ballables de cobla.
Per al diumenge, dia 23, a la plaça, Concurs de Colles Sardanistes a 2/4 de 12 del migdia, amb el galop d'entrada, sardanes de lluïment, sardana revessa i la sardana de germanor, on a més de les colles podrà participar tothom que vulgui. S'hi tocarà Per tu Joan, de René Picamal en recordança del company i amic Joan Pujol i Mont del Foment de la Sardana de Ceret, que ens deixà fa uns mesos.
A les 4 de la tarda de diumenge la cobla Selvatana oferirà un concert al Casal de la Gent Gran.
A les 5, la CoCo (Competència de Cobles Grans), hi participaran: Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal, Montgrins i Selvatana.
Una primera ronda de sardanes per escoltar, seguirà una ronda de sardanes d'estrena, una de sardanes obligades, una de sardanes per ballar, i la sardana denominada estereofònica que serà , com és habitual, Somni de Manel Saderra Puigferrer.
Cada any s'invita un director i enguany serà el compositor i director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí. A la repetició de la darrera sardana, s'apagaran els llums de la plaça i s'encendran les bengales del públic.
Hi haurà una votació popular per escollir la millor sardana de cada ronda.
Se sortejaran tortades i cocos entre els encertants. Hi haurà un servei de megafonia per dirigir tota la vetllada procurant que les votacions es desenvolupin amb normalitat i poder escollir cada cobla que ha triat el millor repertori, també hi haurà la presentació del llibre d'Antoni Mas, Músics.
I passem al dilluns, on tindrà efecte el Concert Festa de la Música per a Cobla, dins el Pavelló de la Draga, a partir de 2/4 de 12 del migdia.
Els Foments de la Sardana de Banyoles i Ceret, junt amb els respectius ajuntaments convoquen cada any un concurs musical de cobla. Un any per sardanes i l'altre per a música de cobla no sardanes, les obres guanyadores són interpretades en aquest concert i aquest any seran: De l'estany a la Draga de Josep Coll i Ferrando i Miratges de l'estany, una suite amb sis moviments per a narrador, cobla, orquestra de corda i timbales d'Esteve Palet i Mir, també hi haurà la presentació de la Barítona, oferint l'obra: Cinc miniatures per a cobla i barítona de Jordi Vilaró Commemorant els 50 anys de la mort de Rossend Palmada es tocarà d'ell Carme riallera i s'estrenarà la sardana de Xavier Albertí: La matxina.
A la tarda del dilluns s'oferirà la darrera audició,a la plaça amb les cobles Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal i Selvatana, la cobla bisbalenca estrenarà la sardana d'Esteve Palet i Ribas: Princesa, que és dedicada a la filla de Carles Milla, que morí l'any passat en l'accident d'aviació als Alps Francesos. La sardana de comiat l'interpretaran de conjunt les tres cobles i serà La Festa de Sant Martirià, de Conrad Saló.
TROBADA SARDANISTA
A MONTSERRAT
El dia 22 d'octubre els sardanistes, socis i simpatitzants de l'Obra del Ballet Popular, com cada any, celebraran a Montserrat la tradicional Trobada Sardanista, que enguany serà la 65a.
Fa alguns anys la Junta Directiva de l'Obra del Ballet Popular va decidir que en aquesta trobada sardanista els intèrprets fossin d'una escola juvenil i infantil de cobla, per promocionar els nois i noies que estan aprenent a interpretar la nostra sardana. Durant els darrers anys hem gaudit de les sardanes que ha executat amb força qualitat la Cobla Palafolls, de l'escola del mateix poble. La ballada començarà finalitzada la Missa Conventual, a les dotze del migdia a la plaça Major del Monestir de Santa Maria de Montserrat i finalitzarà prop de les dues del migdia.
Cada any, amb motiu d'aquesta trobada les entitats sardanistes que ho vulguin posen una placa al mur de Pep Ventura, al camí dels Degotalls, com a record de les millors activitats sardanistes que han fet al llarg de la seva vida. Aquest mur, instal·lat el 1960, és presidit per la imatge de Pep Ventura i està replet de testimoniatges de ?colles, cobles, agrupacions i entitats dedicades a la sardana i cada any s'amplia amb noves aportacions.
A les cinc de la tarda es farà la tradicional inauguració de les plaques.
Enguany les entitats que hi deixen la seva empremta son la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet de Llobregat i l'Agrupació Sardanista Alella Per acabar l'acte la Cobla Palafolls interpretarà una sardana davant del Mur.
LA SARDANA ESPORTIVA
La colla sardanista Aires Gironins del GEiEG, ofereix un curset que s'inicià el passat dia 19 i que es portarà a terme cada dimecres de 7 a 8 de la tarda, al complex esportiu de GEEG de Sant Narcís de Girona, amb la intenció de fer-lo continuadament per donar a conèixer el món de les colles i la sardana esportiva i de competició. I, a la vegada, donar una formació teòrica i pràctica i possibilitar, als interessats que ho vulguin, la seva integració a les colles sardanistes del GEiEG.
