El 14 de maig del 1933, una jove alemanya visitava la ciutat de Girona en el marc d'un viatge per Espanya. Amant de la fotografia i amb un futur prometedor en aquest camp, Marianne Breslauer (Berlín, 1909 - Zuric, 2001) captava instants amb una tècnica única, mostrant sempre una brillant capacitat intuïtiva. En la seva estada a la ciutat, Breslauer va captar la imatge d'una col·legiala anònima que ara ha sortit a la llum gràcies a l'exposició que el Museu Nacional d'Art de Catalunya li dedica. Marianne Breslauer. Fotografies, que es podrà veure al museu barceloní fins al pròxim 29 de gener, inclou un total de 127 instantànies, de les quals 51 van ser preses en diverses localitzacions d'Espanya i Andorra.

Tot i que del conjunt de retrats que es mostren a l'exposició, fruit d'aquell viatge que Breslauer va realitzar en companyia de la seva amiga i periodista Annemarie Schwarzenbach, existeixen altres imatges de la ciutat, com un retrat de la seva companya travessant el pont Eiffel, el que més curiositat ha despertat és el de la col·legiala. La identitat de la nena ha motivat que fins i tot la comissària de l'exposició, Mercedes Valdivieso, hagi demanat la col·laboració ciutadana per tal d'identificar-la.

Segons assegura Valdivieso, només se sap que el que es pot veure al retrat: una nena d'entre vuit i deu anys, amb uniforme de col·legi de monges i que avui en dia podria tenir al voltant de 90 anys. Segons la comissària de la mostra, la fotografia era una de les preferides de la seva autora, que no va dubtar a utilitzar-la per il·lustrar una felicitació nadalenca.

Malgrat la seva curta trajectòria com a fotògrafa, des del 1927 fins a 1938, Marianne Breslauer és considerada una ferma representant de la fotografia moderna durant la República de Weimar, al costat d'artistes com Lotte Jacobi o Germaine Krull. En canvi, els anys del règim Nacionalsocialista la van portar a l'exili a Suïssa, obligant-la a apartar-se de la seva carrera i evitant que part de les imatges no poguessin veure la llum. «Marianne va deixar de fer fotos perquè no volia signar amb pseudònim i no considerava que tenia la tranquil·litat necessària per fer treballs de qualitat», va explicar la comissària de la mostra.

L'Espanya de Hemingway

Quant al viatge per les ciutats catalanes, la idea va néixer d'un encàrrec de l'agència alemanya Akademia, per la qual treballava i, també, «per culpa de la literatura de Hemingway i Tucholsky, que retrataven l'Espanya de festa que ella volia descobrir», assegura la comissària. Per això, amb la companyia de la seva amiga van recórrer la costa capturant escenes quotidianes que, al llarg del temps, van anar apareixent en reportatges de diverses revistes de suïsses.

Nascuda en el si d'una família jueva de l'alta burgesia alemanya, Breslauer va cridar l'atenció dels veïns de Girona en viatjar en un espectacular Mercedes Manheim de l'època. La seva ruta també va incloure altres localitats com Barcelona, Puigcerdà, Pamplona o Sant Sebastià. De tots els indrets visitats en va deixar constància la seva companya Annemarie, que va documentar els dies, les ciutats i els racons fotografiats en un bloc de notes que malauradament va quedar destruït en un incendi.

No obstant això, les imatges captades en aquell viatge de 1933 no van poder ser publicades per la censura aplicada pel règim nacionalsocialista, atès que a la seva tornada la persecució dels jueus ja s'havia expandit per tot el país.