Santaeulàlia: «Espanyolitzar els nens catalans ja existia l'any 40»

L'escriptor recrea la Barcelona grisa de la postguerra a la novel·la «La sorra vermella» ?Afirma que l'ànima espanyolista més rància manté les mateixes creences, postulats i igual idea d'Espanya

23.05.2017 | 07:10
Josep N. Santaeulàlia, autor de la novel·la «La sorra vermella».

«Allò d'espanyolitzar els nens catalans ja existia l'any 40». Qui ho ha assegurat és l'escriptor banyolí J. N. Santaeulàlia, autor de la novel·la La sorra vermella (Proa), fent referència a l'espanyolització que, com assegura, patien els nens catalans a l'escola de l'Espanya de la postguerra civil i la famosa frase del que va ser ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al Congrés dels Diputats del 2012: «El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans».

Santaeulàlia sap del què parla, ja que la seva obra té molt a veure amb els nens catalans en l'època dels 40. La sorra vermella té com a context la Barcelona del 41 i com a rerefons els nens robats del franquisme.

Poc després del final de la Guerra Civil, al desembre de 1941, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a «l'infern» de Barcelona, des de l'exili francès, per buscar-hi una nena petita, filla del primer i de la Núria, una noia afusellada per les tropes franquistes.

Tornar a Barcelona

Santaeulàlia ha assenyalat que el nervi principal de la seva novel·la és l'amistat entre dos personatges que es troben exiliats a França i tenen la necessitat de tornar a Barcelona amb tot el que això representa.

Per a dos exiliats anarquistes, tornar a la capital catalana, que era «un infern de repressió i penúria», després de la guerra, significava posar en risc la seva vida. «Busquen una nena perduda o robada, que havia quedat òrfena i que han de mirar si és viva i on és, i si poden aconseguir quedar-se-la o robar-la i tornar a la Catalunya francesa amb ella», indica l'autor.

L'heroi de la història és Pedro, un immigrant d'origen asturià que parla català, que «sempre vist des de la distància i a través de testimonis i mai parla en primera persona».

A l'autor li interessava especialment el tema dels nens robats del franquisme. Després de la guerra espanyola van quedar «moltes criatures òrfenes que van acabar als hospicis i que eren sotmesos a un programa d'espanyolització i d'adoctrinament en el catolicisme». «Allò d'espanyolitzar els nens catalans ja existia l'any 40», apunta.

Segons Santaeulàlia, «moltes famílies benestants que estaven bé amb el règim franquista anaven als hospicis i de sotamà aconseguien que els deixessin un nen com a fill adoptat, segons determinats procediments legals o il·legals».

En l'origen de la novel·la no hi apareixia Clara, la nena perduda que busquen els dos anarquistes. Hi havia en un primer moment una història d'amor entre l'anarquista i una noia de les Joventuts Socialistes durant la guerra.

Se li va ocórrer a l'autor que si l'anarquista havia de tornar a Barcelona necessitava una raó molt poderosa per fer-ho. «No hi ha cap raó més poderosa que la que l'obliga a exposar-se per recuperar una filla», indica.

Si una cosa queda clara al llibre de Santaeulàlia és que en una guerra o en una història no hi ha ni bons ni dolents. «Si hem de triar un dels dos bàndols, el republicà tenia més legitimitat i raó i fins i tot des d'una posició moral, tot i els seus molts errors, incloent-hi els crims que es van cometre, però fins i tot el costat republicà estava sotmès a un alt grau de contradicció dins dels seus propis bàndols, que també tenien les seves pròpies contradiccions», assenyala l'escriptor.

Barcelona no és un mer context en aquest llibre, sinó que es converteix en protagonista. L'autor, nascut l'any 55 a Banyoles, espera que algun lector vell que va viure als anys 40 a la capital catalana li pugui dir si s'ha acostat a la Barcelona d'aquella època.

Santaeulàlia s'ha documentat amb testimonis orals, a través de memòries i biografies i de la premsa, mitjançant l'hemeroteca. «Era una Barcelona en plena reconstrucció després dels bombardejos, era una Barcelona reprimida, sotmesa, molt callada, grisa, afamada i amb gran penúria», en un moment que «el franquisme està a dalt de tot perquè encara creu que Mussolini i Hitler guanyaran la guerra d'Europa», assenyala.

L'escriptor utilitza diferents idiomes en el transcurs del llibre: el català, el castellà, l'anglès, el francès i fins i tot l'esperanto. «Fem una novel·la amb 60 personatges que es troben a Barcelona en una època amb molta presència de castellanoparlants, sobretot en el sector anarquista».

Santaeulàlia remarca que en aquesta novel·la ha après que mai és tard per aprendre. «Narro històries des de fa 30 anys, però aquesta novel·la m'ha suposat molts reptes i solucions molt tècniques, és més important la tècnica narrativa i la veu, que no la història en si i en aquest cas, la història ha estat de lenta maduració», declara.

La pervivència del franquisme

Sobre la guerra espanyola, ha assegurat que les seves conseqüències expliquen moltes de les coses que passen actualment a Catalunya. «És com escriure una novel·la sobre el present perquè moltes coses d'aquestes ens condicionen. Si algú llegeix la novel·la, veurà que el problema català no és pas una cosa de fa dos anys, sinó que fa moltes dècades i segles que existeix», indica.

Així mateix, ha declarat que no va voler ser partidista. S'ha mostrat convençut que en «l'ànima espanyolista, la dels més rancis, hi ha el mateix d'aquella època, les mateixes creences, els mateixos postulats i la mateixa idea d'Espanya que és la seva propietat i que la resta s'han de subjugar al que ells pensen d'Espanya».

Aquesta idea franquista «perviu molt amb fórmules democràtiques i liberals i si els treus el maquillatge, a sota hi ha el mateix», conclou l'escriptor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

«Estiu 1993», una de les tres pel·lícules preseleccionades per als premis Oscar

«Estiu 1993», una de les tres pel·lícules preseleccionades per als premis Oscar

L'«opera prima» de la directora Carla Simón, rodada l'any passat a la Garrotxa, competirà per...

La Schubertíada: 25 anys descobrint les obres del pianista Franz Schubert

El festival va inaugurar ahir a Vilabertran una edició que s'allargarà fins al diumenge 3 de...

´Estiu 1993´ preseleccionada per anar als Oscar

´Estiu 1993´ preseleccionada per anar als Oscar

La pel·lícula rodada a la Garrotxa competirà amb 'Abracadabra' i '1898. Los últimos de Filipinas'...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema