Un seminari internacional que proposa repensar el patrimoni a partir del principi de la integració del patrimoni cultural i arquitectònic amb el patrimoni natural té més de cent inscrits a la UdG.
Organitzat pel Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, el seminari Repensant el patrimoni. Natura, cultura, paisatge tindrà lloc el 14 de juny a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres, i és l'antesala d'un màster d'especialització que acollirà els primers estudiants a partir del curs vinent.
El professor Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, va assegurar ahir en una roda de premsa que «cultura més natura és igual a paisatge», i va explicar que necessitem «repensar el patrimoni per entendre'l d'una manera més global, des del punt de vista de la cultura però també des del punt de vista de la natura».
Per Nogué, que segueix de prop les propostes italianes sobre el tema, al món «estan passant coses» i «estem assistint a la patrimonialització del paisatge».
Segons el geògraf, estem convertint en patrimoni elements que no ho eren, com ja va passar amb les restes de la industrialització. Així per exemple, els Aiguamolls de l'Empordà, que estaven a punt de perdre's, van quedar salvats gràcies a un procés social i científic que va ajudar a convertir-los en patrimoni i crear una figura legal protectora.
Programa
La jornada tractarà aquestes qüestions de la mà del mateix Joan Nogué, el professor de la Universitat de Wageningen Bas Pedroli, la membre del comitè científic de l'Internacional Council on Monuments and Sites (ICOMOS) Mònica Luengo, i el membre de l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Muñoz.
A la presentació d'ahir, celebrada a l'edifici de Les Àligues de la UdG, també hi van participar el vicerector de Política Internacional, Jörg Zimmer, i el geòleg David Brusi.
Membre de la comissió impulsora del Màster en Patrimoni que la UdG oferirà a partir del curs 2017/18, Brusi va dir que es tracta d'uns estudis adreçats a professionals, de 2 anys de durada, amb un total de 120 crèdits, que tindrà dues vies d'especialització.
