Li agrada reflectir la vida social dels pobles per on passa. En Josep Maria Buxasas Orra, més conegut com en Boi, sempre porta la càmera al damunt. Retrata paisatges urbans des del seu particular prisma de fotògraf amateur. De fet ni tan sols li agrada que l'anomenin fotògraf. Ell és en realitat lampista, però alhora un «maniàtic i freak» de les fotos, tal com ell mateix afirma.
El primer record d'una fotografia són les que feia un professional de Ripoll que pujava a Llaers, on vivia en Boi amb la seva família. Hi va néixer el 1963, i des d'aquelles primeres imatges en blanc i negre, que va deixar-se captivar per la màgia d'uns retrats on podia encantar-se tantes hores com fes falta amb els paisatges del seu petit país.
Més endavant van arribar les primeres fotos tirades per ell mateix, durant un viatge de fi de curs a Mallorca que va fer amb l'escola llar Lluís Maria Mestres de la Canya, on estudiava com a intern.
Formació autodidacta
La seva formació fotogràfica ha estat com a autodidacta, escoltant aquells consells que li donaven diverses persones.
La primera vegada que li van publicar una fotografia va ser a la revista Camp Rodó de l'Ajuntament de Camprodon. Va ser la primera de les col·laboracions que més tard es van estendre també per diversos mitjans de comunicació, entre els quals figuren El 9 Nou i el Diari de Girona.
Les ullades d'en Boi arriben ara a Campdevànol, a les escales del centre cívic La Confiança des de divendres, però anteriorment ho havien fet a Llanars, Camprodon, Molló i Sant Pau de Segúries, amb imatges de cada població.
També en té a punt de Vilallonga de Ter. En l'exposició que ara quedarà inaugurada s'hi poden veure visions originals de Campdevànol i la seva gent, com ara els arbres encintats per Evelí Adam, el passeig de Comforsa, el poble nevat, el reflex de l'església en un bassal d'aigua, i també molts avis, captats mentre ells no se n'adonaven, i que ni tan sols saben que són també protagonistes d'aquesta mostra que ofereix una mirada com a mínim singular.
A casa seva té un munt més de fotografies. Fins a tres discos durs d'ordinador, segons afirma. Milers i milers d'imatges que en el futur segur que seran excel·lents documents gràfics de la vida al Ripollès de finals de segle XX i inicis del XXI.
