La peça que falta de Sixena es va perdre en unes obres al Palau Episcopal lleidatà

Per aquest motiu, durant anys va estar exposada al Palau Episcopal fins que, el 2012, el Bisbat va anunciar que es farien una sèrie d'obres a la seva seu. Segons el director del Museu, a partir de llavors es va perdre la pista de l'obra. En aquest sentit, Giralt admet que el Museu «no l'havia reclamat fins ara», a causa de la sentència provisional del jutjat d'Osca.

Així mateix, Giralt, es va referir també a les polèmiques declaracions de la consellera de Cultura de l'Aragó, que criticava aquest dilluns que algunes de les peces que van arribar al Monestir de Sixena estaven «molt deteriorades». «Si el govern aragonès diu que aquestes peces van arribar malmeses, s'hauran de preocupar per com es va fer la càrrega, molt probablement podria haver-se fet millor», va precisar. En aquest sentit, va defensar que totes les peces del Monestir de Sixena estaven «molt ben conservades» amb condicions òptimes de temperatura i humitat però que a tots els museus les obres de segona i tercera categoria que no es consideren «rellevants» per la col·lecció que s'exposa sovint no es restauren.

Finalment, el Museu de Lleida farà jornada de portes obertes aquesta setmana perquè tots aquells que ho desitgin puguin visitar-lo. La gent que s'hi acosti trobarà les lleixes on s'exposava l'art de Sixena buides en senyal «de dol». Segons va anunciar Giralt, les lleixes es conservaran així fins passades les festes de Nadal com a record dels fets succeïts.

Tanmateix, el president d'Aragó, Javier Lambán, demanarà responsabilitats per la pèrdua de tres dels béns de Sixena que haurien d'haver tornat al monestir d'Osca des de Catalunya d'un conjunt d'obres que, en algun cas, ha arribat en un estat «bastant lamentable». Així ho va anunciar ahir durant la visita que va fer al cenobi per conèixer l'estat en què es troben els 43 béns arribats dilluns des del Museu de Lleida, un menys dels que s'esperaven a Aragó, i que se suma als altres dos extraviats en el trasllat de 51 béns que van tornar al juliol del 2016 procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El Govern d'Aragó estudiarà les accions que pot desenvolupar davant l'«evident negligència» d'algunes institucions que han perdut béns «pel camí o permès que es deterioressin de manera absolutament culpable», va dir Lambán. «Vist allò vist, lliçons sobre conservació de patrimoni dels conservadors de Catalunya» no pot acceptar-ne «cap», va dir.

Per la seva banda, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, va assegurar que el deteriorament de les obres de Sixena que han denunciat diversos dirigents d'Aragó «ve d'origen», és a dir, «del molt de temps en què van estar sota l'administració aragonesa». La directora del CRBMC, centre que ha intervingut en la restauració d'algunes d'aquestes peces els últims anys, va assegurar que el trasllat «va contravenir» els informes que havien estat enviats des de Catalunya, que advertien dels riscos que comportava el desplaçament per a l'estat d'aquestes peces, que «van viatjar amuntegades».

Altres casos d'«espoliació»

Compromís exigeix al Govern espanyol que s'apliqui el mateix criteri de les obres del Monestir de Sixena a altres casos d'«espoliació patrimonial», entre els quals cita les obres de les caputxines de Castelló, els papers de Salamanca o la Dama d'Elx. El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, va registrar ahir una sèrie de preguntes des de la cambra alta en les quals demana explicacions sobre les gestions fetes per poder traçar paral·lelismes entre tots els casos.

A través d'una nota de premsa, Mulet recorda que, l'any 2012, un total 52 béns culturals, entre els quals hi ha pintures o escultures, van ser «furtades» del Convent de les caputxines a Castelló i traslladats a un monestir de Barbastre (Osca) amb la «passivitat còmplice» del PP.