El fotògraf gironí Joan Pereferrer va realitzar a la dècada de 1920, 1930 i 1940 una sèrie de retrats que que avui componen una autèntica galeria antropològica dels humans que aleshores habitaven aquesta part de Catalunya.
Rostres com el d'en «Cap de xai» o el d'un habitant de la Vall de Sant Daniel, plagats d'unes arrugues que parlen de la duresa d'una vida a pagès a la qual la modernitat li havia passat per sobre, al costat de delicats models femenins, com el de Carme Albertí, Miss Girona i Miss Catalunya, i fins i tot al costat d'algun nu femení, que remet a la urbanitat progressista i desacomplexada dels anys de la República.
L'Ajuntament de Girona, a través del Servei de Publicacions, conjuntament amb Rigau Editors, acaba de publicar el nou volum de la col·lecció Girona Fotògrafs titulat Foto Lux, específicament dedicat als retrats dels anomenats «tipus catalans de Girona» que Joan Pereferrer va immortalitzar en aquells anys daurats de la fotografia.
El volum es presentarà el proper dia 18 a l'Ajuntament de Girona, a les 19 hores, en un acte que comptarà amb la participació de Joan Boadas, arxiver municipal, i Montserrat Baldomà, autora del text que acompanya les imatges, un complet assaig sobre vida i l'activitat professional de Joan Pereferrer, popularment conegut com el «Sr. Lux».
El «Sr. Lux» va experimentar a la recerca de noves maneres d'afrontar el retrat, «originals i innovadores», afirma Montserrat Baldomà, i sosté que les seves propostes van aconseguir «un estil propi» que va saber transformar en «tret distintiu de la casa».
Centenars de gironins van passar per l'estudi Foto Lux, que es va consagrar com la casa de moda de la fotografia, ja que no només realitzava el retrat clàssic, sinó que introduïa creativitat jugant amb la llum per acostar-se a la fantasia que propiciava el cinema. Eren els anys de Metròpolis (1927) o M, un assassí entre nosaltres (1931), pel·lícules de Fritz Lang.
Foto Lux va convocar persones de tot signe i segment social, també militars i polítics, que volien el seu retrat amb un pèl de transgressió, amb el fotògraf de moda.
Sobre els retrats antropològics, Baldomà aclareix que es van fer en un context de valoració de l'etnografia. El gironí Tomàs Carreras i Artau va ser el fundador de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, i va sistematitzar la investigació etnogràfica establint un model de treball en el qual la fotografia, de manera pionera, «tenia un paper fonamental», com va definir al Manual per a recerques d'etnografia de Catalunya (1922).
Fill de Riudarenes
Nascut al veïnat de l'Esparra de Riudarenes l'any 1889, però resident a Tossa de Mar, Joan Pereferrer va conèixer va coincidir amb el tossenc Joan Barber al País Basc fent el servei militar, i els dos es van associar per obrir el 1915 a Vitòria una primera botiga de fotografia que ja van anomenar Foto Lux.
Els dos socis van arrendar el 1917 la galeria Fotografia de J. Llinás Arte Moderno, de la Gran Via de Girona, i el 1923 es van traslladar a la plaça de l'Oli del barri vell de la ciutat, on l'emblemàtica botiga Foto Lux subsistiria fins l'any 1989. El 1933, Pereferrer i Barber es van separar.
Pereferrer es va casar el 1937 amb Dolors Pujol, que a més de model ocasional i dependenta a Foto Lux, es va revelar com una fotògrafa excepcional i pionera en la professionalització de la dona en el camp de la fotografia.
Pereferrer va morir el 1974 i Foto Lux va tenir continuïtat en la seva filla Joana i el seu gendre, Josep M. Sabench, músic i pianista, que van mantenir el negoci fins el juliol de 1989. En abaixar la persiana, el fons de fotografies va ser donat a l'Ajuntament de Girona, que el gestiona a través del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI).
